Com cada any en aquesta època, l’Escola de Música del Gironès ha programat el Concert de Primavera, a càrrec dels alumnes de les aules de Sarrià de Ter i de Sant Julià de Ramis. Els nostres fills en formen part –l’Enric toca el piano i
És també un reconeixement al professorat de l’aula, als companys dels nanos i a la resta de les famílies. Tal vegada és allò dels dos minuts de glòria, però hi ha canalla que ho viu de manera extraordinària : assagen, passen nervis –molts !- i hi deixen la pell per fer-ho el millor possible.
El concert comença amb una actuació de cant coral dels alumnes més jovenets : un parell de peces. A continuació, comencen els instrumentistes, en grau creixent. Pianos, violins, guitarres, més corda i s’acaba el festival amb unes obres de piano interpretades pels més grandassos. Peces de Thompson, Schumann, Satie, Stravinsky, tonades populars i alguna extracció de bandes sonores cinematogràfiques, fins i tot alguna cosa dels Beatles, ja uns clàssics.
I bona fe : dels joves músics,
Hi ha, en aquesta mena de concerts, un mal costum, un vici execrable que clama al cel, que ja seria hora que algú hi posés remei de la manera que fos.
A mesura que els nois i noies han actuat, les respectives famílies els recullen i toquen el dos. Això fa que els que tenen el dubtós honor de tancar cartell vagin veient com la sala va quedant buida, despoblada, deserta, a mesura que el concert avança. Les desercions són massives, el mar de butaques cada vegada es veu més en marea baixa i això passa factura en l’ànim i en el reconeixement dels joves intèrprets. Tothom té molta feina i moltes obligacions, tothom ha tingut una jornada molt llarga i tothom té ganes d’anar a tancar els ànecs, però ho trobo d’un mal gust positiu : m’horroritza. Tothom és ben lliure de fer el que li plagui, però em sembla un senyal d’escàs respecte.
O és que es pensen que els seus fills no creixeran mai ? Arribat el dia, es veuran en una sala immensa i buida i es quedaran tan amples ? Facin, facin …que només és qüestió de temps .
El millor per als teus petits grans Beethovens!
que molts dels pares d'aquests nens intentin educar l'oïda dels seus fills, que,o bé amb instruments o veus (coral) "s'emperrin" per allò de quedar bé, de "família culta", davant d'altres famílies. Queda tant bé com per dir-te, tenir l'ùltim model d'un cotxe de luxe o una gran biblioteca farcida de llibres que mai s'han obert... l'estàtus puja de nivell si el teu fill o filla, que no és el vostre cas, estudiï algún instrument musical. Però l'unic que herederàn aquests nens, és una sola cosa: les males maneres i el poc respecte cap els demés on l'unic que primarà en les seves vides serà l'esperit de competició en tots els àmbits de la seva vida i on la sensibilitat, la poca, s'haurà esfumat. El respecte, està vist, que a mida que van passant els anys ni s'ensenya... quina mena de sensibilitat els hi quedarà en aquests joves? quants d'ells es dedicaran a seguir tocant i cantant? Quatre gats.
Les males maneres, s'estan menjant la societat i el respecte per les coses, totes, dia a dia va disminuint. Tota una pena que comparteixo amb vosaltres. Bon dia!