N'hem estat testimonis directes una quarantena de persones, però moltes més el podran viure en diferit, perquè el vídeo íntegre de l'acte el reproduïrem. L'hem fet a la sala d'actes del Col·legi de Periodistes, perquè era el lloc on haviem de fer-lo. I els tres ponents, Josep Fontana, Quim Torra i Vicent Partal, i el presentador, Oriol Cortacans, en representació del Grup Barnils, han estat imponents, convincents, demolidors, impecablement lúcids i valents. Per això hem aplaudit amb ganes les seves intervencions, perquè ho necessitàvem, perquè calia que algú, entre aquestes parets, les mateixes que, dos mesos enrere, van ser testimonis de l'homenatge al periodista franquista Carlos Sentís per part d'un ministre socialista i el mateix degà del Col·legi, calia que algú digués el que han dit avui els participants en l'acte organitzat pel Grup de Periodistes Ramon Barnils i titulat escuetament "Els altres periodistes del 39". (N'hi ha més)
Tothom ha entès el que voliem dir amb els "altres": els exiliats, els represaliats, els vençuts, els que no van fer com Sentís i per tant van patir persecució i es van mantenir fidels a la seva llengua i als seus principis fins on els va ser possible. Noms com els de Just Cabot, Eugeni Xammar, Josep Maria Lladó, Tísner, Pere Calders i tants d'altres, han ressonat a la sala en la veu de l'editor Quim Torra, que està fent una feina ingent per rescatar de l'oblit alguns d'ells i publicar-ne biografies i fragments de la seva obra, mitjançant l'editorial A Contra Vent .
De la seva banda, la intervenció del catedràtic d'Història Josep Fontana és de les que cal emmarcar i rellegir una i mil vegades: ha explicat els primers dies de l'ocupació franquista de Catalunya i la repressió consegüent en primera persona, donat que la va viure directament sobre la seva família, ha explicat la vergonyosa transformació del diari La Vanguardia i ha acabat explicant el repugnant article de Sentís titulat "Finis Catalonia", publicat en aquest mateix diari, pocs dies després de la invasió.
Les paraules finals del director de Vilaweb, Vicent Partal, valorant políticament l'acte de la medalla i situant-lo en una transició política en què les forces democràtiques van perdre, malgrat que alguns poítics i periodistes "progressistes" s'intentin autoconvèncer que no, han estat la cirereta del pastís, perquè la clarividència i la contundència habituals en l'amic Vicent avui eren redoblades. "No els podia sortir de franc", ha dit referint-se als que van promoure l'homenatge a Sentís.
El d'aquesta nit ha estat un acte senzill, humil, gens pamfleter; fins i tot el debat obert al final entre el públic assistent ha estat enriquidor i ens ha deixat a tots un bon sabor de boca. Era una qüestió de dignitat personal i professional fer aquest acte al CPC i crec que, amb ell, una vegada més, es demostra que el Grup Barnils és l'únic col·lectiu que, ara per ara, representa els periodistes veritablement compromesos amb la llibertat i la catalanitat.
De la seva banda, la intervenció del catedràtic d'Història Josep Fontana és de les que cal emmarcar i rellegir una i mil vegades: ha explicat els primers dies de l'ocupació franquista de Catalunya i la repressió consegüent en primera persona, donat que la va viure directament sobre la seva família, ha explicat la vergonyosa transformació del diari La Vanguardia i ha acabat explicant el repugnant article de Sentís titulat "Finis Catalonia", publicat en aquest mateix diari, pocs dies després de la invasió.
Les paraules finals del director de Vilaweb, Vicent Partal, valorant políticament l'acte de la medalla i situant-lo en una transició política en què les forces democràtiques van perdre, malgrat que alguns poítics i periodistes "progressistes" s'intentin autoconvèncer que no, han estat la cirereta del pastís, perquè la clarividència i la contundència habituals en l'amic Vicent avui eren redoblades. "No els podia sortir de franc", ha dit referint-se als que van promoure l'homenatge a Sentís.
El d'aquesta nit ha estat un acte senzill, humil, gens pamfleter; fins i tot el debat obert al final entre el públic assistent ha estat enriquidor i ens ha deixat a tots un bon sabor de boca. Era una qüestió de dignitat personal i professional fer aquest acte al CPC i crec que, amb ell, una vegada més, es demostra que el Grup Barnils és l'únic col·lectiu que, ara per ara, representa els periodistes veritablement compromesos amb la llibertat i la catalanitat.
Salutacions i gràcies