girones |
dijous, 26 de març de 2009 | 09:22h
L'arribada a l'aeroport de Londres ha sigut molt divertida. El meu nivell d'anglés és tant patètic que he anat a comprar un manual de conversa espanyol-anglés i me n'han donat un anglés-espanyol, impressionants les transcripcions fonètiques.
Porte tres hores de vol pensant que no podré aguantar tres mesos i mig jo sol pel mon, només tinc ganes d'arribar a Delhi i cridar per telèfon però este no pot ser el plà del viatge si vull gaudir de la meua estada.L'índia comença ja, plantejant dubtes i això que encara no hem aterrat. M'acabe de despertar i només queda una hora de vol...(continua)
M´he pogut estirar en tota una fila de seients lliures però em fa mal tot.Estic una mica més animat que abans, ja vorem.
Ara
la primera complicació és agafar un taxi I que em porte a l'hotel,
només tinc l'adreça apuntada, el nom de l'hotel no se perquè collons
no el tinc apuntat.Ara veuràs quina "rallà" i a sobre en anglés.
Quan estiga a l'hotel he de buscar un moment per a repassar per última vegada les cançons del disc de Red roja i enviar-li per mail a Jaume les impressions de l'ultima mescla.Esta setmana cal fer el màster i el Nega, de "los chicos del maiz ", ha de gravar una estrofa de veu, espere que tot s'acabe a temps i poder deixar de sentir les cançons que em transporten a Ontinyent.
Arribem a Delhi a les 5:30 hora local. Seguisc el manual de la "lonely planet" i demane un taxi de pagament anticipat. Em costa aclarir-me en el colega, a banda no ajuda gens no saber el nom de l'hotel. Tampoc costava tant haver imprimint la fulla d'ebookers, però bé, el que hi ha juga. Puge al "taxi", que és estil carro i em porta cap a Karol bag, que així es diu el barri de l'hotel. Encara no hem fet ni un km quan para a un home que hi ha al costat de la carretera, jo no entenc res i comencen les paranoies occidentals.L'home nou no para de preguntar-me pel nom de l'hotel i com que no el se me n'ofereix un de molt millor, la guia ja advertia sobre aquest tema. Li comente que em porten a eixa adreça, jo ja se quin és el meu hotel.L'home baixa als cinc segons i el taxista em diu alguna cosa, jo només entenc "toilet", i se'n va. Jo el seguisc amb la mirada imaginant-me la típica emboscada a l'occidental.Mire i veig que que el tio, que ha desaparegut entre la frondosa vegetació de vora la carretera, està cagant baix d'un arbre.L'anglés és imprescindible per a viatjar pel món, els prejudicis no.
Torna el taxista, més alleujat, i marxem cap a l'hotel. Ens costa déu i ajuda trobar-lo, al final i després de preguntar molt em deixa i em registre, fotocòpia del passaport, nom, signatura,telèfon.Quan els demane per veure a internet les dades de la reserva, me n'adone que no és aquell el meu hotel, que ja havia pagat prèviament per internet.Els ho explique i tots riuen. M'indiquen amablement on es troba i me'n vaig. Arribe al meu hotel i ho tenen tot super clar, treuen el full de reserva i em donen una habitació. Així i tot, he pagat més del normal, per internet no pots regatejar.
Dorc tot el matí fins les 14:00 i baixe al carrer, acollonat i amb ganes de comunicar-me amb els meus. Telefone a València, tinc una lleugera sensació de soledat. Quan arribe al metro veig una parella que parlen en castellà amb rastes i m'expliquen que deuria d'haver-me allotjat a Main Basar que és on van tots els motxilers.Bé, quan acaben estos tres dies supose que hi aniré. Arribe a Connaught place i és un desgavell total de gent,m'impressiona molt l'estat dels carrers i de les cases,pitjor que a Caracas.Està tot ple de botigues caríssimes, botigues en les que ningú de nosaltres no entraria mai a València.Nokia, Sony, Levi's...és impressionant veure el tipus de clientela que entra. Realment, a primera vista es veuen grans diferències econòmiques entre la gent, res que no sapiguem ja , però no deixa de sobtar cada vegada quan ho tens davant.Baixe al basar central i flipe amb la clientela. Veig un grup d'homes que deuen ser d'Indonèsia pels trets i els vestits, també veig un grup de japonesos que fan fotos i uns joves Sighs vestits a la ultima moda, però amb el turbant(kangha). Després de molt de patejar, decidisc menjar en un restaurant de menjar tipus europeu, encara no tinc l'estomac preparat per al picant. Ixc del restaurant i em trobe en dos anglesos que han vingut en mi a l'avió.Em conviden a fer una birra i xarrem del Barça, Catalunya, Irlanda i tal. Be,jo ho intente amb el meu pseudo-anglés. No els agrada el Liverpool, a mi si.. Quedem per veure la ciutat vella demà, bon rotllet. Torne a Karol bag ja de nit i sope enfront de l'hotel un pollastre molt, però que molt picant. Molta gent dormint al carrer, m'explica un home que son intocables, es a dir,la casta més baixa a la Índia.És prou impressionant veure un xiquet amb sa mare estirats al carrer baix d'una botiga Vodafone. Torne a l'habitació i em conecte al facebook i al skype. De moment encara ho necessite. Vaig a vore l'Alqueria blanca, bona nit, demà serà un altre dia.
Quan estiga a l'hotel he de buscar un moment per a repassar per última vegada les cançons del disc de Red roja i enviar-li per mail a Jaume les impressions de l'ultima mescla.Esta setmana cal fer el màster i el Nega, de "los chicos del maiz ", ha de gravar una estrofa de veu, espere que tot s'acabe a temps i poder deixar de sentir les cançons que em transporten a Ontinyent.
Arribem a Delhi a les 5:30 hora local. Seguisc el manual de la "lonely planet" i demane un taxi de pagament anticipat. Em costa aclarir-me en el colega, a banda no ajuda gens no saber el nom de l'hotel. Tampoc costava tant haver imprimint la fulla d'ebookers, però bé, el que hi ha juga. Puge al "taxi", que és estil carro i em porta cap a Karol bag, que així es diu el barri de l'hotel. Encara no hem fet ni un km quan para a un home que hi ha al costat de la carretera, jo no entenc res i comencen les paranoies occidentals.L'home nou no para de preguntar-me pel nom de l'hotel i com que no el se me n'ofereix un de molt millor, la guia ja advertia sobre aquest tema. Li comente que em porten a eixa adreça, jo ja se quin és el meu hotel.L'home baixa als cinc segons i el taxista em diu alguna cosa, jo només entenc "toilet", i se'n va. Jo el seguisc amb la mirada imaginant-me la típica emboscada a l'occidental.Mire i veig que que el tio, que ha desaparegut entre la frondosa vegetació de vora la carretera, està cagant baix d'un arbre.L'anglés és imprescindible per a viatjar pel món, els prejudicis no.
Torna el taxista, més alleujat, i marxem cap a l'hotel. Ens costa déu i ajuda trobar-lo, al final i després de preguntar molt em deixa i em registre, fotocòpia del passaport, nom, signatura,telèfon.Quan els demane per veure a internet les dades de la reserva, me n'adone que no és aquell el meu hotel, que ja havia pagat prèviament per internet.Els ho explique i tots riuen. M'indiquen amablement on es troba i me'n vaig. Arribe al meu hotel i ho tenen tot super clar, treuen el full de reserva i em donen una habitació. Així i tot, he pagat més del normal, per internet no pots regatejar.
Dorc tot el matí fins les 14:00 i baixe al carrer, acollonat i amb ganes de comunicar-me amb els meus. Telefone a València, tinc una lleugera sensació de soledat. Quan arribe al metro veig una parella que parlen en castellà amb rastes i m'expliquen que deuria d'haver-me allotjat a Main Basar que és on van tots els motxilers.Bé, quan acaben estos tres dies supose que hi aniré. Arribe a Connaught place i és un desgavell total de gent,m'impressiona molt l'estat dels carrers i de les cases,pitjor que a Caracas.Està tot ple de botigues caríssimes, botigues en les que ningú de nosaltres no entraria mai a València.Nokia, Sony, Levi's...és impressionant veure el tipus de clientela que entra. Realment, a primera vista es veuen grans diferències econòmiques entre la gent, res que no sapiguem ja , però no deixa de sobtar cada vegada quan ho tens davant.Baixe al basar central i flipe amb la clientela. Veig un grup d'homes que deuen ser d'Indonèsia pels trets i els vestits, també veig un grup de japonesos que fan fotos i uns joves Sighs vestits a la ultima moda, però amb el turbant(kangha). Després de molt de patejar, decidisc menjar en un restaurant de menjar tipus europeu, encara no tinc l'estomac preparat per al picant. Ixc del restaurant i em trobe en dos anglesos que han vingut en mi a l'avió.Em conviden a fer una birra i xarrem del Barça, Catalunya, Irlanda i tal. Be,jo ho intente amb el meu pseudo-anglés. No els agrada el Liverpool, a mi si.. Quedem per veure la ciutat vella demà, bon rotllet. Torne a Karol bag ja de nit i sope enfront de l'hotel un pollastre molt, però que molt picant. Molta gent dormint al carrer, m'explica un home que son intocables, es a dir,la casta més baixa a la Índia.És prou impressionant veure un xiquet amb sa mare estirats al carrer baix d'una botiga Vodafone. Torne a l'habitació i em conecte al facebook i al skype. De moment encara ho necessite. Vaig a vore l'Alqueria blanca, bona nit, demà serà un altre dia.
Porto anys barrinant la idea d'anar a l'Índia, però mai he trobat el moment, ni el coratge per anar-hi sola. Últimament m'havia tret la por, i he començat a preguntar tothom qui conec que coneixia l'Índia, i informar-me'n una miqueta. El cas és que la resposta unànime ha estat que per anar-hi sol, era molt dur, potser massa. I saps com m'ha agradat veure que és possible! Que no estic tant sonada! :) En fi, de segur que et segueixo les aventures, que segur que n'aprenc força... I potser fins i tot perdo la por! ;)
Salut mestre!
Estem planejant fer una porra per veure quants mesos (o dies) aguantes allà, aixina que mira per tu i gaudeix tot el temps que pugues !
Per cert, com t'ho fas per vore l'alqueria?
M'acomiade ja Micalet, valor i al bou !
Cuida't!
Ie lluiset.Jo puc entrar a la porra?jo dic que fins juliol.A quan van les apostes?Si van fortes aguante més ací.
El tema de l,alqueria, he vist fins als últims 10 min.quan estava al primer hotel guapo,porte un minipc de 300 euros.pero ara ja estic en pla motxilla i tire de cafe dinternet sense apostrof ni accent obert.em falta el final per vore,b,supose q un dia destos ja podre acabar la serie.
una forta abrassada,no hi ha c trencada,a tots.
Al voltant de l'anglès de segur que amb una setmana ho domines a la perfecció per a poder desenvolupar-te per això no et preocupes... Ah! Opine com l'Eva, molt bona la frase "L'anglés és imprescindible per a viatjar
pel món, els prejudicis no"
Be, adaptat i gaudeix del teu viatge! Això si ves informant-nos com va la cosa! Cuidat molt i sort!
PS. A mi també m'agrada el Liverpool.... Ah! I sona be el de Red Roja
Em ressona tot el que dius. Vas fer bé de rebutjar les ofertes que et facen d'hotel. Ja sabràs que els taxistes estan 'conxavats' amb venedors d'hotel. Tu, efectivament, has d'insistir que vols anar al teu hotel. Si vas als que ells volen et costarà mes car: el preu normal més la seua comissió. També a l'hora de contractar algún guia (si ho fas) et porten a botigues per a que compres (a canvi ells es queden la consabuda comissió). En general no es mala gent, sols que volen guanyar-se unes rúpies a la teua costa. Imposat davant del guia-xofer-taxista, i si al final s'ha portat bé li pots donar propina.
A l'India deprens (i no sols anglès) encara que no ho pretengues.
Have a nice season
Namasté
pel món, els prejudicis no!!! jejeje... Molt bo tio!!!