Aquesta tarda quan entrava al meu correu electrònic m’ha sorprès la notícia de la mort d’en Ricard Salvat anunciada pels titulars de Vilaweb i del diari Avui digital. La sorpresa ha estat forta, ja que amb la Margarida ens havíem citat per fer la calçotada el passat dia 14 a la nostra masia amb uns quants amics més. Uns dies abans, quan el va trucar la Margarida, li va dir que encara no se sentia amb prou forces per venir, i van quedar per una propera vegada. El Ricard Salvat, el vaig conèixer quan estudiava mercantils i a la planta baixa de la facultat hi havien els cursos comuns de filosofia i lletres, que com que l’edifici vell de la plaça Universitat s’havia quedat petit i com que s’estava construint la nova facultat de geografia i història, feien les classes en unes quantes aules de mercantils.Això va fer possible que, sabent per mitjà de la Margarida (llegiu el seu post), de l’interès de les seves classes, hi fes cap. Sempre que m’era compatible amb l’horari de les meves classes, em colava de polissó, així va ser com vaig conèixer moltes coses de la nostra literatura i com un dia va fer venir a classe l’Avel·lí Artís Gener (Tisner ), que tot just havia arribat del seu exili de Mèxic. Em sorprenia el seu rigor i exigència quan parlava de la nostra literatura, quan tot just era tolerada, així com amb els seus muntatges teatrals. Després, tot i la diferència d’edat, ens vàrem anar relacionant i fent amistat, més tard vaig saber que un company meu de feina durant molt anys a Valls era cosí germà seu. Li agradava el vi blanc i procurava complaure’l quan venia a fer la calçotada o en algun sopar d’estiu, i ell m’havia portat vins de Grècia, coneixent la meva afició. No puc deixar de pensar en la mateixa reflexió que feia quan es va morir el Josep Benet, sobre les dimensions del nostre país, que al mateix temps ens permet conèixer a gent que potser en un altre lloc no hauria estat possible. Malauradament, en aquest cas encara podia donar-nos molt i ja no serà possible, esperem que el país li doni els reconeixements que es mereix i que tan escadussers han estat aquí, quan a fora sempre els va tenir tan abundosos.
Josep M Rovira i Valls| Adreça electrònica |
dimarts, 24 de març de 2009 | 23:08h
Jordi, desconeixia la vostra relació amb el Ricard Salvat. Jo no vaig tenir la sort de conèixe'l però si la de seguir una mica la seva feina. Tens raó quan dius "esperem
que el país li doni els reconeixements que es mereix i que tan
escadussers han estat aquí, quan a fora sempre els va tenir tan
abundosos". Un record per a ell.
que el país li doni els reconeixements que es mereix i que tan
escadussers han estat aquí, quan a fora sempre els va tenir tan
abundosos". Un record per a ell.