D'aquest vídeo que teniu més amunt n'he tingut coneixement gràcies a Joan Pinyol i Colom i a una causa que té oberta al Facebook. Crec molt en la força expressiva d'aquest material i en aquest tipus de periodisme que es pot encastar als blocs. I subtitulat en anglès perquè arribi a Obama. I que sàpiguen que no era només Franco, que no era només Aznar, que avui Zapatero encara ens deu un acte de desgreuge per l'afusellament de Lluís Companys.
Aquests periodistes han fet la feina. Ara ens toca a nosaltres escampar-ho, valorar-ho, refregar-ho pels morros de qui escaigui, etc.
En Daniel Jové em proporciona aquest altre enllaç.
smartinez |
divendres, 7 de gener de 2011 | 01:59h
Ja fa uns mesos vaig veure que el documental ja no hi era, ara fa un parell de dies l'he trobat a youtube: http://www.youtube.com/watch?v=SdqHrzPhAY0 bona nit, Xavier.
3:27 - Sí, sí efectivamente, efectivamente. Si usted (eh) canvia (eh) una letra de esa expresión, y en lugar de "y" pone "o" se encontrarà con que efectivamente (eh) sucedió así, sucedió así. (Això no sé com es menja, tot i que he provat el canvi que recomana..., bo que es vegi clar que no es pot menjar per cap banda) El periodista intenta una altra pregunta, però: - Yo le recomendaria amigo mio, yo le recomendaria que fuera usted un poco objetivo, i que no fuera a preguntar únicamente a las personas de un determinado lado (no, no, no) no, es que me da la sensació de que sí. P - Sí, bueno es por esto que estamos aquí. En todo caso Franco és culpable de muchas muertes en este país. - Tal vez. "Tal vez" respón l'Abad (Abad?). I per dir això, què nega? Després es posa a qüestionar el treball d'historiadors rigorosos. Cal afegir que hi ha testimonis, i com després encara té el valor de dir que en el fons són una entitat de recerca sobre el que va succeir i passa a Espanya, els podríem encarregar la feina d'investigar (fer-ne un bon recull) de les pràctiques utilitzades per a mantenir tota una colla de mentides quasi fins al límit que en desapareguessin els testimonis de persones vives. Ni al 1958 on diu que varen començar a fer treballs de recerca de forma objectiva i correcta tot i la dictadura, diu...., ni ara tampoc no m'ofereixen confiança, però. Ha! Una entitat dirigida per algú que sosté el que aquí hem vist no deu tenir gaire compromís ni amb la honestedat intel·lectual, ni observacional, ni d'altres que en podem i hauríem d'afegir en tot cas. Allò de "el primer testimonio que escucho en ese sentido" (2:27) em fa girar la cara de vergonya, per no mirar el gest que hi fa l'entrevistat. Trobo que aquest documental mostra moltes coses interessants. Pel contingut, i per la serietat dels periodistes. (I ara m'has fet pensar en allò que anotaves a la causa del facebook sobre la reclamació de partida de naixement d'en Colom. I també en el fet que avui he sabut de dos comptes tancats al facebook, un no sé quina explicació han donat, l'altre han dit que "per massa enllaços" (dues delegades de DeuMil.cat). Si això fos així, no hauríem de reclamar a la pàgina que dugués una mena de comptador que avisi? I, en tot cas, a que ve un tancament per aquesta raó? Es pot dir que es fa limitació, anunciar-ho (no sé si vaig despistada i resulta que ho hauria de saber), i avisar que cal desfer enllaços (com? igual que eliminem si en volem?). Aviam com acaba. Gràcies, bon document aquest.)
Quina bona feina, i el que ha mogut i mouen aquests periodistes és molt bo, l'enllaç d'en Daniel Jové va molt bé també. 33 anys després dels darrers assassinats franquistes (...)
"(...) En Septiembre de 1975 Martin Jönsson tenía 8 años de edad y asistió a
la primera manifestación de su vida, una protesta porque el general
Franco había firmado las sentencias de muerte de cinco jóvenes
activistas políticos. "Por televisión -dice el periodista- nuestro
primer ministro Olof Palme llamó a Franco y a sus colaboradores
"Asesinos del Diablo". Decía que caerían en la más profunda vergüenza y
humillación, y pronosticó un juicio histórico muy duro". Sin embargo,
33 años después, nada de eso ha ocurrido. (...)"
Estic d'acord amb en Joan Pinyol: l'abat del Valle de los Caídos... Fastigós impostor de la veritat!
"(...) En su documental afirman que en un mundo que persigue la decencia y los
derechos humanos, en el cual dictadores pueden ser llevados ante los
tribunales, donde las atrocidades cometidas por ellos pueden ser
condenadas y donde sus víctimas pueden reclamar justicia, "el ejemplo
español es de interés universal". Se refieren a que en ningún otro
lugar del mundo con problemas parecidos estos temas se han obviado
tanto. (...)" A qui, quins, li hem de dedicar? Vull dir, no sé per on hauríem de començar, però cal fer-ho, ben dedicat.
El mal és que a Espanya no es va fer mai un judici de final de postguerra després de la transissió. Que ja us ben aseguro que n'haurien caigut de totes bandes, no només franquistes sinó qualsevol criminal pasat de rosques que vestís qualsevol color, doncs molts catalans van perdre familiars per mans dels franquistes i dels rojos al mateix temps.
Ara, personalment el valle m'és indiferent, és un cementiri ple de morts. La crua realitat del valle és que per ompir-lo hi van posar tot el que van pillar perque ningú hi volia enterrar els seus familiars, ni tan sols els més franquistes. O sigui que es van dedicar a robar tombes posant-hi ex-combatents sense permís dels familiars, comunistes difunts fins i tot van obrir foses comuns per traslladar-ne els morts. Així que de voler fer un "santuari al glorios lider" van pasar a "un monument a la reconciliació" de la vergonya. Com a estructura funeraria convencional no sería lleig. I com a monument...bé, exposa clarament el que va ser el destí del franquisme: la tomba. Clar, que als catalans independentistes ens l'hauría de portar fluixa el que facin els espanyols amb els seus "cementiris".
http://www.youtube.com/watch?v=SdqHrzPhAY0
bona nit, Xavier.
Si usted (eh) canvia (eh) una letra de esa expresión, y en lugar de "y" pone "o" se encontrarà con que efectivamente (eh) sucedió así, sucedió así.
(Això no sé com es menja, tot i que he provat el canvi que recomana..., bo que es vegi clar que no es pot menjar per cap banda)
El periodista intenta una altra pregunta, però:
- Yo le recomendaria amigo mio, yo le recomendaria que fuera usted un poco objetivo, i que no fuera a preguntar únicamente a las personas de un determinado lado (no, no, no) no, es que me da la sensació de que sí.
P - Sí, bueno es por esto que estamos aquí. En todo caso Franco és culpable de muchas muertes en este país.
- Tal vez.
"Tal vez" respón l'Abad (Abad?). I per dir això, què nega? Després es posa a qüestionar el treball d'historiadors rigorosos. Cal afegir que hi ha testimonis, i com després encara té el valor de dir que en el fons són una entitat de recerca sobre el que va succeir i passa a Espanya, els podríem encarregar la feina d'investigar (fer-ne un bon recull) de les pràctiques utilitzades per a mantenir tota una colla de mentides quasi fins al límit que en desapareguessin els testimonis de persones vives.
Ni al 1958 on diu que varen començar a fer treballs de recerca de forma objectiva i correcta tot i la dictadura, diu...., ni ara tampoc no m'ofereixen confiança, però. Ha! Una entitat dirigida per algú que sosté el que aquí hem vist no deu tenir gaire compromís ni amb la honestedat intel·lectual, ni observacional, ni d'altres que en podem i hauríem d'afegir en tot cas.
Allò de "el primer testimonio que escucho en ese sentido" (2:27) em fa girar la cara de vergonya, per no mirar el gest que hi fa l'entrevistat. Trobo que aquest documental mostra moltes coses interessants. Pel contingut, i per la serietat dels periodistes.
(I ara m'has fet pensar en allò que anotaves a la causa del facebook sobre la reclamació de partida de naixement d'en Colom. I també en el fet que avui he sabut de dos comptes tancats al facebook, un no sé quina explicació han donat, l'altre han dit que "per massa enllaços" (dues delegades de DeuMil.cat). Si això fos així, no hauríem de reclamar a la pàgina que dugués una mena de comptador que avisi? I, en tot cas, a que ve un tancament per aquesta raó? Es pot dir que es fa limitació, anunciar-ho (no sé si vaig despistada i resulta que ho hauria de saber), i avisar que cal desfer enllaços (com? igual que eliminem si en volem?). Aviam com acaba. Gràcies, bon document aquest.)
i el que ha mogut i mouen aquests periodistes és molt bo,
l'enllaç d'en Daniel Jové va molt bé també.
33 anys després dels darrers assassinats franquistes (...)
"(...) En Septiembre de 1975 Martin Jönsson tenía 8 años de edad y asistió a
la primera manifestación de su vida, una protesta porque el general
Franco había firmado las sentencias de muerte de cinco jóvenes
activistas políticos. "Por televisión -dice el periodista- nuestro
primer ministro Olof Palme llamó a Franco y a sus colaboradores
"Asesinos del Diablo". Decía que caerían en la más profunda vergüenza y
humillación, y pronosticó un juicio histórico muy duro". Sin embargo,
33 años después, nada de eso ha ocurrido. (...)"
Estic d'acord amb en Joan Pinyol: l'abat del Valle de los Caídos...
Fastigós impostor de la veritat!
"(...) En su documental afirman que en un mundo que persigue la decencia y los
derechos humanos, en el cual dictadores pueden ser llevados ante los
tribunales, donde las atrocidades cometidas por ellos pueden ser
condenadas y donde sus víctimas pueden reclamar justicia, "el ejemplo
español es de interés universal". Se refieren a que en ningún otro
lugar del mundo con problemas parecidos estos temas se han obviado
tanto. (...)"
A qui, quins, li hem de dedicar? Vull dir, no sé per on hauríem de començar, però cal fer-ho, ben dedicat.
Ara, personalment el valle m'és indiferent, és un cementiri ple de morts.
La crua realitat del valle és que per ompir-lo hi van posar tot el que van pillar perque ningú hi volia enterrar els seus familiars, ni tan sols els més franquistes. O sigui que es van dedicar a robar tombes posant-hi ex-combatents sense permís dels familiars, comunistes difunts fins i tot van obrir foses comuns per traslladar-ne els morts. Així que de voler fer un "santuari al glorios lider" van pasar a "un monument a la reconciliació" de la vergonya.
Com a estructura funeraria convencional no sería lleig. I com a monument...bé, exposa clarament el que va ser el destí del franquisme: la tomba. Clar, que als catalans independentistes ens l'hauría de portar fluixa el que facin els espanyols amb els seus "cementiris".