El meu bon amic Albert Ferrer i Orts m'envia l'article que El Punt-PV porta des del mes d'agost sense voler publicar-li. Com patim el València CF tots dos i a més estem prou d'acord amb les crítiques que li adreça a l'interfecte, no he tingut cap inconvenient a publicar-ho. Ans el contrari: MAI EM VA AGRADAR FERNANDO COM A JUGADOR. Malgrat que bona part de l'afecció el tenia com a un semidéu. A mi per contra, sols veia que quan agafa ell l'esfèrica l'atac quedava sistemàticament aturat. Em va sorprendre que aprenguera tan ràpidament anglès quan estant a casa tenia seriosos problemes d'aprendre llengües. Ell ho féu perquè, a Mestalla, com tothom sap, la immensa majoria de l'afecció valencianista s'expressem en la llengua de Shakespeare. Sempre tan valencians. Obviar Pep Claramunt, Robert Gil i Esteve, M.A. Adorno, Daniel Solsona, Xavier Subirats i tants d'altres, em sembla una descortesia i un desconeixement fenomenal. PER CERT...com a Director Esportiu, el València no tornarà a ser qui fou mentre en Subirats no torne a comandar l'entitat.
UNA DE CAPITANS
A mitjans d´agost l'ara vicepresident del VCF Fernando Gómez Colomer (Fernando, per als aficionats al futbol) es despenjava amb unes declaracions sobre Albelda, l´excapità del club de Mestalla.
En elles venia a referir amb l´eloqüència que acostuma -i que ha forjat en RTVV- que el de la Pobla Llarga era sens dubte el capità més important que ha tingut l´equip en la seua dilatada història. Apreciació que, volguera pensar, tenia com a objectiu recuperar-lo per a la pràctica activa de l´esmentat esport després de la marginació que va patir des de l´arribada de Koeman al conjunt blanc-i-negre. Perquè si David Albelda és -com assevera l´exdirector general d´esport de la Generalitat- el símbol viu de l´entitat, anem apanyats.
Si voleu continuar llegint passeu..al "Vull llegir la resta..."
En altra ocasió hem engaltat, bé que de gaidó, la personalitat de Fernando; justament quan fou nomenat Director General d´Esport de la Generalitat Valenciana. I és que l´ex del VCF, com altres dels seus companys (Giner, per exemple), els faltà temps per penjar les botes -alguns ni això esperaren a fer- i enrolar-se en l´equip políticament guanyador del senyor Zaplana. Al capdavall, què ha estat fins ara l´entitat de Mestalla sinó un trampolí per a tutti quanti?
Però, tornant a l´avui directiu, ell mai no es conformà a ser un actiu més del PP, ja que com a jugador també tingué molt clar que ell dirigia l´equip mentre altres corrien. Ell no estava predestinat a ser, diguem-ne, un regidor de poble com el seu company de fatigues esportives, que ho va ser d´Alboraia. Ell tampoc podia entrar a formar part del VCF com entrenador base de les seccions inferiors, com altres dels seus col•legues. Ell esperà el seu torn... I quan passà el tren que esperava en l´estació anomenada de l´interés, d´un bot l´agafà sense pensar-s´ho dues vegades. Camps fou el maquinista que l´acollí a ell i a la Niurka (ves a saber quin sentiment de valenciania té aquesta arribista!) i quan el Molt Honorable i el del barri de Sant Marcel•lí ho acordaren, sense fer pols ni remolí, aquest darrer veié l´oportunitat de submergir-se en les aigües tèrboles del seu València SAD en què tan bé nada.
Perquè ell -vull dir Fernando- sap on posa el cap. Ho ha sabut sempre. Ell vol poder, no qualsevol prebenda que per això ha portat la batuta de l´equip quan era capità (amb pocs resultats que recordar, com s´ha dit) i, a més, ha estudiat com altres de la seua generació en què es mira, com Butragueño per exemple. Un altre pardalet...
Bo serà que l´ex `10´ valencianista aconseguisca algun profit per al club que codirigeix, a banda de renovar pagant el que faça falta a Silva i Villa, les seues dos estreles d´actualitat. A veure si eixa formació en els mitjans audiovisuals a l´ombra del poder, juntament amb la seua dubtosa gestió en l´equip de la Plana, per no esmentar la seua política ¿esportiva? al front de la Direcció General d´Esport el duen a l´èxit que mai no pogué tastar com a capità del seu club de referència.
Per cert, per a un servidor Albelda no significa molt més que altres jugadors que han passat pel VCF, hagen o no sigut capitans de l´equip. Dins del camp, l´afició mai no oblidarà a Puchades, Claramunt, Saura o, fins i tot, a Mendieta. Jugadors que, a més de nascuts ací majoritàriament, han pensat i parlat -tret del basc- en valencià. Cosa que tu, Fernando Gómez Colomer, ni has fet, ni ho has intentat, ni ho faràs. Tu estàs fet d´una altra pasta...
F. Gómez Colomer era més lent o no, però en comparació a Del Bosque quan jugaba al Reial Madrid i actual seleccionador nacional el que em sembla és que Fernando era una bala i tenia doble tècnica i visió de joc.
Pot ser Albelda no represente el València C.F. d'ara i qui millor represente al València a hui siga Baraja i la passada temporada l'Helguera com a bons confidents de Bakero i Koeman.
Amunt València!
A més quan el Reial Madrid o un altra equip vòl informes tècnics de primera mà per enfrontar-se al València només té que demanar-los als ex- seus com Helguera o altres descontets a la banqueta.
I com el gafe del porter César que des de que ha vingut que el València no en guanya cap, doncs sembla que dona tanta confiança a la defensa, que perden el nord i la concentració.