carme |
dissabte, 21 de març de 2009 | 11:09h
A la memòria del nostre estimat Xesco. Una persona extraordinària amb qui els meus primers alumnes vam compartir tardes vives i plenes de sentit en el nostre racó meravellós a l'antiga escola de Seva.
En Xesco arribava amb la seva guitarra, amb la seva gorra i amb el seu cor ample i llavors tots sentíem que l'escola era autèntica i que la vida era una aventura fascinant.
Estic segura que aquests dies, els meus nens i nenes de Seva hauran sentit molt endins del cor aquella bri d'il·lusió i aquella força que ens transmetia en Xesco.
Hauran respirat a fons i hauran sentit la fiblada d'enyorament però alhora hauran tornat a recordar que cada instant pot ser màgic si ens ho proposem.
Us dedico aquest post estimades i estimats alumnes.
Vosaltres sou sempre el meu punt de referència i d'estímul per continuar amb aquest bellíssim ofici de mestra.
Coneixes www.xesco.cat? És un web que pretén aglutinar totes les activitats que entitats, escoles,...organitzen aquest any en record de Xesco Boix. És un web per anar contruïnt entre tots, així que t'animem a donar-hi un cop d'ull i participar als fòrums! A més, si vols podem linkar-hi el teu blog a la secció d'enllaços d'interès.
Fins aviat!
Anna.
Gràcies Anna.
*Carme
Jo també vaig compartir escoles d'estiu a Bellaterra amb en Xesco ens feia cantar a tots, era fabulos.
Els meus fills recorden tots els contes i cançons d'ell, quan eren petite sempre els si possaba.
Quina gran sort haver pugut coneixer un personatge com en Xesco. Per que com tu molt be dius ens transmetia força i il.lusió.
Veig que compartim sensibilitats.
Una abraçada
*Carme
Gràcies per les teves paraules esperançadores envers l'escola i el fet de viure.
per fi t'has decidit a fer un comentari!!!
Mai no oblidarem aquell teixit que ens va unir fet d'il·lusió, tendresa i esperança.
I quina calor aquella escola d'estiu eh!
Una de petita...
Gràcies per ser-hi llavors i ara.
Moltes gràcies i fins aviat!