antoni.vives |
dijous, 19 de març de 2009 | 15:44h
Vicenç Vilatoro ha publicat tres articles fonamentals sobre literatura i cultura occidental als tres darrers números de la Revista de Catalunya. Perquè ens entenguem d'entrada afirmo que són tres articles que estan sobradament a l'alçada de les passejades per la ficció d'Eco, tres articles dignes de la més elevada crítica i pensaments desenvolupats en aqeusts moments a Europa i Amèrica.
Si aquests articles haguessin aparegut a "La Revista de Occidente", "Criterios de Razón Práctica", la "New York Review of Books", o qualsevol altre revista o secció de cultura en publicacions no catalanes, avui en parlarien crítics i pensadors, haurien generat articles i comentaris a les tertúlies. N'aniriem plens. L'ha publicat la Revista de Catalunya dirigida per Max Cahner, amb l'ajut infatigable i eficient d'Albert Manent.
És clar que en sentir aquests noms, la modernor progressiva i fins al nova gentry conservadora (que també en tenim disfressada de liberalisme "cool") deu estarrufar el nas: Cahner, Manent... Revista de Catalunya...
Doncs si, la nostra cultura també és capaç de produir sistemes de reflexió, aproximacions holítiques, paradigmes i referents, igual que quasevol altre. Passegeu pels jardins abandonats, pels balnearis del tedi, pel glaç esquerdat del nostre segle que en Villatoro ens proposa als tres darrers números de la Revista de Catalunya. Hi descobrireu eixos nous, us hi descobrireu a vosaltres mateixos.
Se m'acud que la Revista els hauria de publicar en forma de llibre...
Si aquests articles haguessin aparegut a "La Revista de Occidente", "Criterios de Razón Práctica", la "New York Review of Books", o qualsevol altre revista o secció de cultura en publicacions no catalanes, avui en parlarien crítics i pensadors, haurien generat articles i comentaris a les tertúlies. N'aniriem plens. L'ha publicat la Revista de Catalunya dirigida per Max Cahner, amb l'ajut infatigable i eficient d'Albert Manent.
És clar que en sentir aquests noms, la modernor progressiva i fins al nova gentry conservadora (que també en tenim disfressada de liberalisme "cool") deu estarrufar el nas: Cahner, Manent... Revista de Catalunya...
Doncs si, la nostra cultura també és capaç de produir sistemes de reflexió, aproximacions holítiques, paradigmes i referents, igual que quasevol altre. Passegeu pels jardins abandonats, pels balnearis del tedi, pel glaç esquerdat del nostre segle que en Villatoro ens proposa als tres darrers números de la Revista de Catalunya. Hi descobrireu eixos nous, us hi descobrireu a vosaltres mateixos.
Se m'acud que la Revista els hauria de publicar en forma de llibre...
http://elintegrismoespecado.blogspot.com
Aquí iremos desgranando las raíces, el modus operandi y los principales actores del integrismo en Cataluña y sus perversas estrategias para copar el poder.
Actúan como una quinta columna, pero dejan rastros.
Sin prisas, iremos desenmascarándoles.