AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Diuen que parlant la gent s'entén; però, tanmateix diuen que val més no trencar el silenci si les nostres paraules no el milloren. I sovint no ho fan.
Sovint ens traïxen i ens fan espatllar allò que realment sentim o pensem, i és que no sempre la traducció verbal -dialogada o en solitud- d'allò que ens remou per dintre, és del tot fidel.
No sempre sabem expressar el que sentim o pensem i la interacció o la falta d'ella ens atabala tant que acabem per endinsar-nos per camins i converses que no volem.
Altres cops,però són els silencis els que ho amarguen tot, i ens aclaparen tant que angoixen.
Trobar-li el punt a les paraules, i/o a la seva absència, no sempre és fàcil i la bona voluntat a vegades no és prou per aconseguir-ho, però sí condició indispensable.
Encara no hem assolit l'òsmosi, ni la ciència infusa, i la telepatia tampoc no garantiria la plena compresió (ens atabalem amb els nostres pensaments com per ficar-nos en les ments alienes...)
Ni osmosi, ni infusions de ciències ni tele-pathos, així doncs estem condemnats a les paraules... ben-dites paraules! I gràcies que hi són (!!!) i ens fan somiar i recrear allò que només son vagues visions mentals o forts batecs dels que revolucionen les masses.
Beneïdes paraules que a vegades, però, es converteixen, malauradament, tot just en la tomba del silencis més bells i necessaris...
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir: que el teu nom sona com un pessic quan el dic, que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets i quan hi ets no em reconec. Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega... http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Uno pot ser amo dels seus silencis i esclau de les seves paraules?
O amo de les seues paraules i esclau dels fets.
... ... ...