mjesus |
dissabte, 22 d'octubre de 2005 | 15:22h
Disssabte de mandra
______________________________________________
Quasi bé un any. La mandra fa temps que s'ha instal·lat a la seva llar, al seu cos, al seu cap. Te mandra de pensar en els dies que va passar després d'aquell canvi important a la seva vida, un canvi que li va trencar els esquemes, que la va deixar sense forces. El seu petit món s'havia ensorrat. Res no valia ni els esforços per sobreviure. Tot era inevitable. Patia molt, tremolava de por, el cor li feia mal, els ulls li feien mal.
Ha arribat la pluja i per sort ha deixat el cel net i clar.
Recordar és com un bàlsam ja que el temps passat ja
no fa dolor però genera tristesa.
La mandra ara encara viu amb ella és com un vestit ajustat
(de lycra) que costa molt d'esforç de treure, de tant en tant
l'abandona i ocupa un altre habitant de la casa. Li molesta
pensar-hi. Està gelosa? Ella vol abandonar definitivament
aquesta mandra que la te lligada la sofà, a la tele o a internet.Li dic que no pot viure la vida dels altres, que ha de viure la
seva pròpia i ha de ser la mestressa dels seus actes.
Però la mandra torna i deixa les coses per demà,
i un altre demà. Sempre te una excusa plausible.
La mandra et fa invisible, no et deixa ser.
