Emprenyat i emprenyador, racista, partidari de fer justícia sense encomanar-se a ningú, gairebé feixista, veiem a Harry el Brut més vell i amargat, però igual de fètidament reaccionari (...)
Assistim al sepeli per la seva dona recentment traspassada. L'església és plena. Els ulls d'en Clint no aturen en l'escrutini i viva censura de tot allò que veuen i escolten i pensen i imaginen. Tot li fa basques: la néta, els fills, el veïnat, el jove capellà irlandès...
El barri, el seu, de barri, ha mudat tant que el blanc anglosaxó s'ha trastocat en el color de la pell de negres, xinesos i hispans. Vés quina desgràcia.
La fressa. Els costums. El tragí... se li fan insuportables.
Un dia, però, la filla de la casa del costat habitada per xinesos, decideix convidar a aquest vell i insuportable rondinaire, malcarat i violent ianqui.
El menjar, la gent, les tradicions... li fan obrir el ulls. Altres fets col·laboraran a obtenir un nou angle de visió més general i polièdric.
Amb "Gran Torino", l'immarcescible Clint Eastwood ha confegit un nou testament fílmic on les famílies esqueixades, la relació asimètrica i guerrera entre cultures i llengües, el pes de les tradicions que neguen, la malfiança, la vellesa, la solitud i l'amargor es donen cita en favor d'una nova mirada. En una clara aposta per l'esdevenidor i la gent que puja.
En Clint ha ben reeixit tot bastint un Harry el Brut que esdevé, per fi, una persona més completa, contradictòria i dubitativa. Un home amb costures però que respira i rumia i viu amb ulls desperts i crítics.
. Gran Torino. Dir. Clint Eastwood. 117 minuts. USA-Austràlia. 2009.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
