Onze contes que expressen el mestratge del millor novel·lista català del segle XX també en aquest camp, novel.la a banda (...)
. Ada Liz
Lentament, Ada Liz comptava els diners que li quedaven. Pocs. Massa pocs per al seu desig insatisfet de soledats i silencis.
. En una nit obscura
Per què sóc en aquesta cambra? –vaig preguntar-me tot d’una. Però, la resposta, el pensament va negar-la i, junt, amb altres, s’ha perdut.
. Nit i boira
-... Si tots els que som ací poguéssim tornar dintre un ventre, la meitat moriríem trepitjats pels qui voldrien ser primers. Un ventre és calent i fosc i clos...
. Orleans, 3 quilòmetres
Cada vegada que ella preguntava: “És gaire lluny Orleans?” Ell sentia que una ràbia sorda li pujava fins al coll; s’ennuegava i havia de tossir. Així, però, s’estalviava la resposta. Entraven a un poble, davant d’una casa hi havia un grup de gent, travessaven el carrer i s’hi aproparen.
. Viure al dia
SENYORA ARENY: Què s’estima més, una mica de llet? Llimona? Llet? Miss Smith, la nurse de la nena, també s’estima més el te amb llet. Se’n beu dues i tres tasses...
. Pluja
Acabava de donar el darrer retoc a la cambra. Anà fins a la porta i mirà quin efecte feia. Havia rentat les cortines del finestral a la nit i les havia planxades al matí. Feien bonic emmidonades.
. El bitllet de mil
“Ja n’estic tipa, de tanta misèria!”
Es va posar l’abric, vell i tronat, i va obrir la porta d’una revolada. A l’altra banda del replà de la veïna escampava cera pel parquet de l’entrada. Quan se’n va adonar l’altra ja l’havia vista.
. Rom Negrita
-... Si no les vols, tan amics. Te’n parlo perquè em vas dir que te’n volies comprar unes, i jo sempre te les donaré més barates...
. Paràlisi
He mirat en el diccionari “didalera”. “Esteu vinculada a les flores”. La paraula “vinculada” és lletja. Planta amb flors porpra i en forma de didal. Digitalina. No, flors porpra, no.
. Semblava de seda
Un dia de vent, a darreries del mes de setembre de no recordo quin any, vaig entrar per primera vegada al cementiri de l’herba, no perquè hi tingués ningú enterrat, sinó per sentir la pau que respiren els cementiris...
. El parc de les magnòlies
Placeta en un parc voltada de boixos retallats. Darrera dels boixos, tres magnolieres florides. Al centre de l’escenari, contra dels boixos, un banc. Entrada a dreta i esquerra.
Onze contes enlluernadors. Sense cap excepció. Clàssics. Trencadors. En forma de diàleg teatral. Dialogats. Amb veu omniscient. Amb cor de veus...
Onze contes tendres. Durs. Vius. Viscuts. Amb el gros i fondo alè autobiogràfic característic de la Rodoreda.
Amb un català genuí i bell que la seva gairebé absència d’estudis suplí tot llegint i escrivint de forma inhumana; picant pedra durant tota la seva existència.
. Semblava de seda i altres contes. Mercè Rodoreda. 121 planes. Edició especial per l’AVUI. Setembre 1995. Barcelona.
El crim del caixer automàtic / El crimen del cajero automático
No conseguix entendre el significat de cada uns del contes, em puc fer alguna idea pero el deixa tant a la imaginacio que em desconcerta.
Si em pogueres ajudar.
Espere respostes, moltes gracies.