Aquesta és una pel·lícula relativament menuda pels estàndards nord-americans: cinc setmanes de rodatge i 33 milions de dòlars de pressupost. En canvi ha estat tres setmanes a la primera posició del rànquing de recaptació als cinemes de l'Estat Espanyol. Sí, senyor Zack Snyder, has escoltat bé (ja pots començar a donar-te cops de cap a la paret). La raó, supose jo, és que senzillament està molt bé, sap connectar amb el públic i, clar, el boca a boca funciona. Jo mateix l'he recomanada en diverses ocasions i pel que sembla he encertat. En la sessió on vaig anar-hi (en versió original, per suposat), la gent va riure i plorar tota alhora, i al final es va quedar a veure els crèdits i a comentar com havien gaudit (sí, faig una mica d'espia). Per mi Gran Torino és tota una lliçó que demostra la vigència del cinema clàssic de la qual molts haurien de prendre nota. No és potser com d'altres pel·lícules que ha fet Clint Eastwood amb més rerefons però, tot i així, aquí hi ha molta més reflexió del que sembla. I sobre tot el que trobe és una direcció impecable en tots els sentits i un guió completament rodó i ple de bons personatges. Sí, potser es passa de frenada en alguns moments però en fi, supose que forma part d'eixe món on sembla que ha envellit aquell Harry el brut. Per treure's el barret.
Els veïns h'mong ..... el barber italià ... els amics ... la família .... les bandes ... en Tao ...
Salut!