Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb

sgordillo | Videoteca | dimarts, 17 de març de 2009 | 15:37h

De l'últim Polònia [bloc] m'han cridat l'atenció aquests dos gags perquè superen alguns tabús. Caricaturitzar les autoritats valencianes del PP des de TV3. I incloure els independentistes que van marxar a Brussel·les en el relat d'aquest gran programa. Dues novetats.

Versió per imprimir (format PDF)

Comentaris: 5

Afegir-hi un comentari

Tabu superat o critica subliminal?

Jaume | dimecres, 18 de març de 2009 | 15:42h
Dons no m'agrada con mostren als independentistes al video de brusel.les. Els mostren amb un missatge buit, simplement cridant independencia perque si. Si que n'hi ha d'aquests, pero no crec que calgui pintar-los aixo. Era aquesta l'intencio del Toni Soler?
Respondre aquest comentari

Ai, els tabús!

Joan| Adreça electrònica | dimarts, 17 de març de 2009 | 18:13h
El que m'agradaria que algú expliqués és perquè hi ha gags en castellà en un programa d'humor de la televisió catalana. Si l'Obama, la seva senyora, en Sarkozy i fins i tot el Papa parlen en català, perquè no ho fan la família reial, en Zapatero i qualsevol altre espanyol caricaturitzat? Ai, els tabús!
Respondre aquest comentari
- Toni Soler, espanyolista
  
  Josep | dimarts, 17 de març de 2009 | 23:29h
  O fer un esquetx on la chacón i un irani parlen en castellà!
  
  El Toni Soler malgrat el que ell diu està espanyolitzat i per això treballa a¡pel grup godó.
  Respondre aquest comentari

a

mai9 | dimarts, 17 de març de 2009 | 23:27h
la monarquia i resta d'españols els fan parlar castellà per riure-se'n. Ja s'ho faran si no s'encomanen el català.

ja em diràs com el Juan Carlos ha de ser rei dels catalans si només parla castellà. En fi, ja s'ho farà, allà ell i el seu màrqueting per guanyar-se l'audiència.

Respondre aquest comentari

no tant

josep| Adreça electrònica | dimarts, 17 de març de 2009 | 17:35h
Els tabús i la censura hi són, sols cal comparar un gag del Polònia amb uns versots dels diables dits amb tota la mala bava.
Al Polònia tots els personatges no deixen de ser familiars, encomiables...el Montilla, per exemple, no el tracten com un sectari rabiós maquinant despatx estant sinó com un pobre infeliç curt de gambals superat per tot. Els egos són simpaticots, no furguen, no denuncien gaire...no és un humor àcid evidentment. De vegades sí, i aquests són els millors gags per mi, però majoritàriament són molt benevolents.

Qüestió d'apreciacions
Respondre aquest comentari