Ja fa una setmana, que vaig anar a la manifestació 10Mil a Brussel·les. No entraré a valorar si haurà servit per alguna cosa, entre altres raons perquè no en tinc ni idea, però penso que va valdre la pena. L'estat Espanyol mai voldrà reconèixer el nostre dret a decidir i l'única via possible es la internacionalització del conflicte. No se quanta gent hi havia, però es igual, n'hi havia molta, i en aquest sentit, penso que va ser un èxit.
El viatge va ser una mica pesat, vàrem sortir de Molins de Rei, Divendres a les 8 h de la tarda en tres furgonetes amb vuit persones a cada una, i vàrem tardar 14 hores per arribar a Brussel·les. A la Tornada vàrem fer una hora mes, quinze hores de carretera perquè va ploure a mitja França i a les rondes de París hi havien embussos. Vam sortir de Namur (ciutat on vam passar la nit) a les 9 del mati de Diumenge.
Tot i lo pesat que va ser el viatge, no ho va ser tant perquè paràvem cada tres hores i canviàvem de conductor, i com que gairebé tots teníem permís de conduir, tant sols va caldre que cada u conduíssim una vegada a l'anada i una altre a la tornada.
La gent amb la que em va tocar anar, en general conduïa bastant be, només un, vaig trobar que mantenia una distància massa curta amb el vehicle que ens precedia, i algún altre al que vaig observar una falta de visió a mitjà termini, vull dir que em va semblar que el seu punt de visió era massa curt, tant sols fins al vehicle que tenia al davant, i jo penso que s'ha de mirar una mica mes enllà, però la veritat es que em vaig sentir segur amb tota la gent que va conduïr.
El millor de tot va ser la companyia, a la majoria de la gent no els coneixia de res, i tant sols a alguns de vista. Va ser molt agradable fer el viatge amb ells i una ocasió de fer noves amistats.
El millor de tot va ser la companyia, a la majoria de la gent no els coneixia de res, i tant sols a alguns de vista. Va ser molt agradable fer el viatge amb ells i una ocasió de fer noves amistats.
I per acabar, vull dir que vàrem observar que les autopistes de Bègica, no estàn en molt bon estat, tenen un paviment una mica deteriorat, en canvi les de França, estan força be.
Feia dies que esperava el teu article, Antoni, però no l'he vist fins ara. Totalment d'acord amb el tema de la internacionalització, però ara mateix sóc molt escèptic sobre els possibles resultats d'un procés que, això sí, té tot el meu suport.
Això d'estar acostumat a conduir i que ho faci un altre, o uns altres, durant tantes hores ha de ser com a mínim inquietant, no?
Mai no he estat a Brusel·les ni a Bèlgica, però la veritat és que els llocs decadents m'atrauen, de manera que espero visitar-les algun dia. Salut!
Si, no em feia gaire gràcia anar amb una furgoneta i que conduís tanta gent, però com ja vaig dir, tots ho van fer molt be, potser a l'anada varem córrer una mica massa, però si no ho haguéssim fet, hauríem arribat tard.
Si, Brussel·les es veu una mica decadent, però tot i que hi ha molts edificis en mal estat, n'hi ha molts en procés de reabilitació.
El viatge, per la quantitat de quilòmetres i hores, la veritat es que no es va fer massa pesat, suposo que hi va ajudar el fat d'anar en bona companyia.