Ahir el Conseller Maragall en va dir una de ben divertida, a l'alçada d'algunes de les més cèlebres (i, perquè no?, celebrades) sortides del President Maragall, germà seu, per més senyes: va dir què el fet que hi hagués resisitència per part del professorat o dels mestres a la nova Llei d'Educació que prepara el Govern era la demostració de què aquesta és necessària. No vull pensar la quantitat de coses a les què amb tota legitimitat ens oposem que podrien adquirir la categoria d'irrefutablement necessàries si apliquem els maragallans raonaments a altres àmbits de la vida.
antonicasals |
divendres, 13 de març de 2009 | 20:38h
no seré jo qui li negui la raó a tot un conseller, i encara menys qüestionaré el tema ja que no hi entenc prou i sóc conscient d'aquesta limitació. Ara, no em negaràs que la frase és tot un sofisma. M'ha recordat allò del "ladran, luego cabalgamos".
Salutacions cordials
Ma