Des que tinc el bloc no havia estat mai tant de temps sense escriure. Des de que tinc el bloc tampoc no m'havia posat a preparar un casament. Deu ser això. Queden poc menys de dos mesos per al gran dia, i en comptes de posar-me la crema hidratant pels matins, el que faig és untar l'agenda amb anti-aging, a vore si aixina aconseguisc traure algunes hores. Accelerador de partícules? Que es casen a la valenciana, aquests científics suïssos!! Ja voran com se'ls acceleren les partícules!Alguns dies, quan arribe a casa i comprove que l'anti-aging no ha fet efecte, m'endormisque al sofà i se'm desperta l'altra Marta, la xava. Perquè jo tenia una Marta barcelonina dins; una per a qui el món el conformava una habitació immigrada plena de llibres amb un piano. I després venia la resta. Venia el Tibidabo, el Conservatori i el Liceu francés. Venia el Bloc d'Estudiants Independentistes, els Via Fora i la literatura russa. I en tota aquesta mescla, li resultaven equidistantment indistints l'església i el matrimoni.
Aquella Marta s'ha anat adormint a dins, amb els anys, supose, substituint el mapa del metro per les comarques centrals, i els acudits de bascos pel Xavi Castillo. Però de tant en tant es desperta. Com hui. Es desperta amb un gin tonic a les mans, posat de sobrada, i se'm riu a la cara. No entén qui em mana clavar-me en aquests embolics, ni que les coses siguen tan complicades. No entén que resulte més senzill participar en l'organització d'un cicle de poesia catalana contemporània a la UB -a l'empar de la Marisa- que una simple unió entre un home i una dona. Bah, no li feu cas: és pel xoc de cultures. L'envie a llegir Fredydurke. A vore si s'adorm. O madura. O s'adapta. Després creue els dits per a que no se'm desperte un altre dia enmig d'una classe de secundària. No me la imagine discutint amb el Yónatan.
Vicent: Formigueta? No sé exactament a què et refereixes. Però probablement siga veritat :P
X: No fa falta que em regaleu res. Com a molt, comprensió per aquesta manca de posts en aquestes últimes setmanes abans de la boda.
Vaig a vore si recupere un poc la vida virtual...
deixa-la sortir de tant en tant, dona, no fos cas que un dia explotés i tornés a revelar-se. i si surt un dia a classe i es pica amb un yónatan, rai, que no és tan greu... de moment, el més important és que no aparegui de cop i volta el dia de la boda: si acabessis dreta sobre l'altar amb un wisky a la mà i cridant "ni russa ni alemanya... (ja saps la resta)" seria memorable i nosaltres t'aplaudiríem. però potser després et sabria greu.
moltíssimes felicitats, martona!
I no mire massa cap a darrere!
Bromes a banda: enhorabona!!!!