La
darrera Assemblea Nacional d’ICV va aprovar, esquemàticament, l’aposta de l’organització
per un estat espanyol federal amb un model esbiaixat cap el confederalisme. Bé.
Podem dir que aquest va ser el punt de trobada entre aquells que se senten
sentimentalment espanyols i políticament autonomistes i aquells que, amb horitzons
diferents, aposten per aconseguir un Estat propi, uns en el marc d’una
república federal espanyola i uns altres en el marc de l’Europa federal. També ens
vam refermar en la nostra històrica defensa del dret a l’autodeterminació i del
seu exercici obert i representatiu de les diverses postures que hi hagi, des de
l’autonomisme a la independència, passant per l’Estat federal o el lliure
associat.
ICV
no és, doncs, un partit independentista. Ni autonomista. Ni federalista. És un
partit ecosocialista -l'esquerra verda nacional- que, en aquest moment de la història, aposta per una solució (con)federal al
problema de l’encaix del nostre país en l’Estat espanyol (tot i que a l’altra
banda hi hagi, gairebé, un desert). Però, des del respecte als companys i companyes
que ja en tindrien prou, amb aquesta formulació, aquells i aquelles que
voldríem anar més enllà no tenim per què renunciar a créixer i a arribar,
potser, en algun moment, a ser majoritaris.
La independència o la federació, per si mateixos, no ens porten enlloc, si no són per fer alguna cosa. "Independència? Federalisme? Catalunya!" o "Independència? Per a (fer) què?" o "Federalisme? Per a (fer) què?".
En tot cas, queda molt camí i tots
plegats ho tenim prou magre.
Per a fer què ? Per fer les polítiques socials que tant us agraden sense competències.
Amb quins diners ? Sense competències fiscals i recaptatòries.
Alfons López Tena ( Si l'Alfons López Tena aquest que dieu que és de dretes ) diu que sense poder i sobirania no es poden fer ni politiques socials, ni antisocials, no es pot fer res.
Si una cosa perdre el temps amb els 80 Qm hora.
La independència si ens porta en lloc, ens porta a fer política de debó, a decidir per nosaltres mateixos, a tenir un lloc al món, a tenir responsabilitats,en definitiva a ser adults.
Lo pitjor de tot, i el que us deixa sense credibilitat, és que sabeu que el federalisme és imposssible, perquè ningú es vol federar amb nosaltres.
I una altra cosa, em pots dir com et federaràs si no poses la independència a sobre de la taula ?
No coneixes la història de Catalunya, des del cantonalisme, fins el regionalisme, passant pel federalisme.
El federalisme és impossible, és impossible, llevat que ens vulgueu enganyar.