Por i fàstic a la ciutat de Barcelona. Dissabte 7 de març cap a les deu de la nit.
Vam anar a veure el Barça-Athletic Club de Bilbao. Hi vam anar amb una amiga de Bilbao que portava, orgullosa, la seva bufanda del Athletic. El Camp Nou estva ple de seguidors bascos lluint les seves samarretes i banderes. El partit va acabar 2 a 0 a favor del Barça i tots tan amics; els culés molt contents, els bascos no tant, esperant la vendetta per a la final de copa.
Fins aquí tot bé. Però...
Quan tornàvem cap al metro, a la cruïlla de Riera Blanca amb un petit carrer que mena cap al metro de Collblanc, i mentre anava un parell de metres avançat de la meva dona i l'amiga basca, vaig sentir diàfanament:
-Viva España!
Estranyat, em vaig girar i vaig veure les meves acompanyants amb cara de ràbia i impotència. Resulta que d'un cotxe, 5 boles de greix, 5 sacs de merda, 5 infames i sinistres individus li van cridar a la nostra amiga:
-Perra vasca!
Davant d'aquests fets només em resta citar el recentment desaparegut Pepe Rubianes i, des de Balances Oktoberfest, retre-li un petit homenatge.
Vam anar a veure el Barça-Athletic Club de Bilbao. Hi vam anar amb una amiga de Bilbao que portava, orgullosa, la seva bufanda del Athletic. El Camp Nou estva ple de seguidors bascos lluint les seves samarretes i banderes. El partit va acabar 2 a 0 a favor del Barça i tots tan amics; els culés molt contents, els bascos no tant, esperant la vendetta per a la final de copa.
Fins aquí tot bé. Però...
Quan tornàvem cap al metro, a la cruïlla de Riera Blanca amb un petit carrer que mena cap al metro de Collblanc, i mentre anava un parell de metres avançat de la meva dona i l'amiga basca, vaig sentir diàfanament:
-Viva España!
Estranyat, em vaig girar i vaig veure les meves acompanyants amb cara de ràbia i impotència. Resulta que d'un cotxe, 5 boles de greix, 5 sacs de merda, 5 infames i sinistres individus li van cridar a la nostra amiga:
-Perra vasca!
Davant d'aquests fets només em resta citar el recentment desaparegut Pepe Rubianes i, des de Balances Oktoberfest, retre-li un petit homenatge.
sergi borges
La seva falta de subtilesa és el que el feia molt gran.
Les seves paraules són les que m'hagués agradat dir-los als sacs de merda aquells. Però es clar, et claven un ganivet al coll.
Tambés m'hagués agradat ser en aquell moment un superheroi, tipus Gandalf.
Mira't el documental de Monsanto... Això també es mereix una colla de superherois; per desgràcia no existeixen i tan sols ens tenim a nosaltres mateixos per fer front a aquests "crims contra la humanitat" que amenaçen seriosament la vida al nostre planeta. No va en conya, em posa els pèls de punta.
Ara quan faci més bon temps pugeu un dia...
Petons,
G.