marieta |
llocs |
dilluns, 9 de març de 2009 | 09:50h
Una de les coses que em va sorprendre quan vaig arribar a Roma i que encara ara sovint em fa somriure caminant pel carrer, és la quantitat de pintades 'd'amor' que hi ha per les parets, algunes molt coentes i d'altres molt boniques, d'aquelles que secretament t'agradaria que foren per a tu. Es veu que el costum és molt antic, a Pompeia les parets de la ciutat són plenes de pintades, n'hi ha de polítiques però també d'amor. A Pompeia n'han trobat vàries dedicades a la mateixa persona, Novellia Primigenia, que era una actriu famosa per la seua bellesa (probablement era també una prostituta). Sabem que era de Nocera, a un mur de Pompeia hi ha escrites les instruccions per trobar-la: "A Nocera, a prop de la Porta Romana, al raval de Venere, pregunta per Novellia Primigenia" (recorda a "Si vas a Calatayud..."). N'hi ha una preciosa, dedicada a ella, descoberta el 1955:
Primigeniae Nucer(inae) sal(utem) Gemma velim fieri hora non amplius una ut tibi signanti oscula pressa darem
Et salude, Primigenia de Nocera, Voldria ser la gemma del teu anell, només un hora, per besar-te fort quan imprimeixes el teu segell.
L'he traduïda d'una traducció a l'italià, del llatí no en sóc capaç, si algú la pot traduir millor...
De totes maneres es veu que també a Pompeia hi havia qui estava fart de tantes pintades i a una paret que era plena algú va escriure:
Admiror, Pariens, te non cecidisse ruinis qui tot scriptorum taedia sustineas
Que vol dir: "Me meravella, oh paret, que tu encara no t'hages enrunat, tu que has de suportar les ximpleries de tants escriptors".
Sempre m'han sorprès les pintades d'amor repartides per tots els racons d'Itàlia, tot i que vaig començar a fixar-m'hi a Roma. Els ponts de Venècia, els vagons de mercaderies que les porten amunt i avall, qualsevol façana o racó de mil llocs ...
És com bé dius, portar el somriure constant quan camines per les ciutats!
A San Sebastián de los Reyes, en una casa enrunada i deixada de la mà de déu des de fa tres o quatre anys, s'hi llegeix: "Escondéis la higuera bajo el cemento igual que vestís a los hombres de uniforme: para que no se renozcan."
M'havia descuidat: anys i panys es va passar, al carrer Luis Buñuel de Saragossa, on viuen uns familiars meus, una pintada escrita als taulells del terra: Els teus petons són com a pols d'estels, princessa [sic]. Així, en català. Jo encara no m'ho explique...
Certament, el "princessa" li dóna un toc fantàstic a la guixada. Per fer-ne la colecció, només ens cal un compte de flickr i un blog i posar-lo al dessota del diccionariet afectiu. Però, deixeu que em centri, que aquesta setmana vull tant sí com no encetar el de tavernes...
I per anar obrint boca, una de molt artística i tricolor sota el pont de Triana de Sevilla que recull aquell vers flamenc de "Qué bonita está Triana, cuando le ponen al puente banderas republicanas". I amb història: resulta que des de fa anys ha reapergut tantes vegades com l'han tapat. No sé com anirà ara la cosa, perquè ara farà ja més d'un any que no hi El més irònic és que molt probablement el vers faci referència a la primera república, no pas a la segona, encara que sigui evident que ha acabat prenent aquest segon sentit. Bé, no embolico més, però ja sabeu que no puc resistir-me a certs malentesos i superposicions...
Com no m'ha d'encantar Roma, Jesús? tu vas un dia de setembre caminant, travesses el pont, que és dels lletgets, i lliges això i somrius, somrius segur. Trobe que Roma està plena d'invitacions a somriure, de tota mena.
I tant que somriguí! I la frase anà dreteta al moleskine d'on l'he treta hui. No és l’única que hi és apuntada. Roma és una mina. París o Madrid també, però cal anar als barris. Com ben dius, allò que em va sobtar més fou que, a Roma, se’n trobaven un poquet per tot arreu. El "tenete duro" segurament el vaig llegir però, com les croquetes de ma mare, saben més bones quan ha passat un temps que no les has menjades i te'n torna el gust. Roma és també un poquet com les croquetes de ma mare, no tan sols perquè s’hi menge tan i tan bé: a ca ma mare i a Roma. Ara va mig agençat un post a ca l'Alfonso on parle del meu París i de la nostra Roma i hi fan competència ambdues ciutats. Va guanyant Roma, com no podia ser altrament... Com deu ser la cosa que el somriure més famós de França hagueren d’anar a buscar-lo a Itàlia? Sembla que féu començar la raça dels ritals dels quals cantava Gianmaria Testa, aquell somriure, que ha donat tant i tant a França.
Caram! Doncs sí... I com ho has sabut? Per orde d'arribada, en castellà, català, anglés, francés i llatí. Segons m'ha fet falta. Més rarament en hebreu i en àrab, però alguna vegãeta ha tocat. És una forma extraordinària d'aprendre idiomes, prendre notes en la llengua que hi convinga. Així em vaig ficar a aprendre català, per exemple.
PDSI (braç polític-línia fundadora): És per la data? Com que les pintades les escriviu en llatí, m'he afigurat que per ventura la data la donàveu encara en kalendae. L'Osservatore no ho fa així?
És com bé dius, portar el somriure constant quan camines per les ciutats!
PD: ¿Una guieta mundial de pintades? Quina idea!
Per fer-ne la colecció, només ens cal un compte de flickr i un blog i posar-lo al dessota del diccionariet afectiu.
Però, deixeu que em centri, que aquesta setmana vull tant sí com no encetar el de tavernes...
I per anar obrint boca, una de molt artística i tricolor sota el pont de Triana de Sevilla que recull aquell vers flamenc de "Qué bonita está Triana, cuando le ponen al puente banderas republicanas". I amb història: resulta que des de fa anys ha reapergut tantes vegades com l'han tapat. No sé com anirà ara la cosa, perquè ara farà ja més d'un any que no hi El més irònic és que molt probablement el vers faci referència a la primera república, no pas a la segona, encara que sigui evident que ha acabat prenent aquest segon sentit. Bé, no embolico més, però ja sabeu que no puc resistir-me a certs malentesos i superposicions...
Ací, darrerament al centre algú s'està dedicant a escriure amb lletres enormes a les parets articles de la constitució, fa un efecte impressionant...
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
«Chi getta semi al vento, farà
fiorire il cielo», vist al Pont Principe Amedeo Aosta Savoia de Roma el 9 de
setembre de 2008.
Havies llegit aquesta?:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/62146
El "tenete duro" segurament el vaig llegir però, com les croquetes de ma mare, saben més bones quan ha passat un temps que no les has menjades i te'n torna el gust. Roma és també un poquet com les croquetes de ma mare, no tan sols perquè s’hi menge tan i tan bé: a ca ma mare i a Roma. Ara va mig agençat un post a ca l'Alfonso on parle del meu París i de la nostra Roma i hi fan competència ambdues ciutats. Va guanyant Roma, com no podia ser altrament... Com deu ser la cosa que el somriure més famós de França hagueren d’anar a buscar-lo a Itàlia? Sembla que féu començar la raça dels ritals dels quals cantava Gianmaria Testa, aquell somriure, que ha donat tant i tant a França.
PDSI (braç polític-línia fundadora): És per la data? Com que les pintades les escriviu en llatí, m'he afigurat que per ventura la data la donàveu encara en kalendae. L'Osservatore no ho fa així?