Encara es va mirar dimecres el mal partit del Barça contra el Mallorca. I encabat es va fumar un puro tot i que el metge li havia dit mil vegades que no fumés. Se'n va anar a dormir i ja no es va despertar. Li agradava menjar, beure i fumar i molt sovint fora de mesura. Últimament estava força atrotinat i això que només tenia seixanta-tres anys. Mentre tallava cabells deia que li hagués agradat que un dels tres fills hagués volgut fer de barber, "de perruquer, que se'n diu ara". No parava de xerrar explicant històries de mitja Plana de Vic ja que de pic o de palada coneixia a tothom. La barberia no era un local a la moda: era un local petit auster i antiquat amb l'Interviú, l'Sport i El 9 Nou. Però en Josep estava sobretot orgullós d'haver treballat de jove en una famosa i cèntrica barberia de Barcelona i haver tingut com a clients a jugadors del Barça. Un parell de fotografies penjades a la paret, on se'l veia més prim, ho acreditaven.
