La diversitat de l’art contemporani és tan manifesta que els canals pels quals accedeixes a obres i a artistes que t’agraden canvia a cada pas. L’opció de visitar exposicions s’ha de complementar necessàriament amb la consulta de llibres i catàlegs que puguin completar la teva perspectiva. És així, gràcies al llibre-catàleg que ha posat a les meves mans una amiga, com he arribat a la tasca artística de Gerard Rosés i la fascinació per la seva obra ha adquirit diverses vessants.
D’una banda he quedat corprès per la subtilesa i la plasticitat de les seves aquarel·les. Rosés és un aquarel·lista que pren l’esbós com a possibilitat d’obra acabada, amb una capacitat per al traç que omple de sentit el suport. Escenes de ciutat, colors senzills i sovint sense grans barreges, límits imprecisos. Però els resultats ens ofereixen visions netes d’un concepte expressionista de la pintura, suggeridor i, sovint, d’un cromatisme ple de puresa. Són aquarel·les que ens parlen d’una manera de veure el món a través de l’apunt, però quan aquest s’amara de significats.
D’una altra, Rosés té una vessant que fa servir el collage amb cartró per aprofundir en la seva visió del món. El cartró va formant capes que, amb l’ajuda de la pintura, conforma superfícies profundes on l’absorció del color per part d’aquest mitjà marca de manera fonamental les seves estructures, relleus que l’ull ha de descobrir amb l’emoció del qui esbrina alguna cosa nova, alguna cosa que necessita tota la nostra atenció per arribar a configurar-se com a art.
L’experiència m’ha estat donada a través del llibre Gerard Rosés. Contemporaneïtat amb tradició (Barcelona, Editorial Mediterrània, 2001), on podem fer un extens recorregut per l’obra d’aquest artista nascut a Barcelona el 1945. Sabem també a través d’ell que en Rosés és un apassionat del dibuix, un aspecte que esclata a la vista mirant la seva obra, i que ha fet exposicions a Alemanya, França o Estats Units, a més de a Catalunya.
Un descobriment, doncs, que ens retorna la passió per l’experimental en pintura i que recordarem durant molt de temps.
X. R. Trigo
A la fotografia: “Notre Dame”, 1999. Aquarel·la de Gerard Rosés.
www.gerardroses.com
volia aprofitar la confiança que hem anat creant en aquests anys de comentaris pel blog perquè em recomanis alguna novel.la d'algun dels autors joves que darrerament han sorgit de l'àmbit de la creació literària en català.
Per cert, ja he regalat a 3 persones!!!!!!ELS SECRETS... ARA SÍ QUE T'HAURÉ DE DEMANAR COMISSIÓ
Sí que t'hauré de donar comissió, sí.
Una abraçada.
Això de regalar el teu llibre ho faig amb molt de gust, sobretot després de la paciència que tens sempre que m'aconselles. Ahhh! I encara n'he de regalar un quart del de SECRETS.
Fins aviat.
L'autor es un debutant, pero li seguiré les passes. te la recomano Xulio: ben construïda, amb una caracterització dels personatges immensa i amb una profunditat literaria molt destacable.
Una abraçada
http://elblogdeisabelhada.blogspot.com/
Estimat Xulio,
Molt fresc i bonic el teu article sobre l'obra de Gerard Rosés. Li faré arribar i hauràs fet un pintor feliç.
Abraçades i gràcies per aquesta gran labor que fas a través del teu blog!
Francesc
Una abraçada.