Moisesqb |
dijous, 5 de març de 2009 | 08:46h
Avui mirava l'estadística d'aquest bloc i he vist que en poc més d'un any hi he penjat més de 200 apunts, amb una quantitat d'entrades (lectors) que m'ha semblat impressionant, si no impossible.
Quantes tonteries o intrascendències no haurem escrit en aquests 204 posts que han provocat (Oh casualitat) 204 comentaris?
Quantes tonteries o intrascendències no haurem escrit en aquests 204 posts que han provocat (Oh casualitat) 204 comentaris?
Ja em sembla haver explicat que el bloc el vam obrir a l'estranger amb una filla que hi viu .Fixeu-vos que en el títol hi manca un accent. La màquina no el tenia. Els anglosaxons no estan per accents.
Després hem anat escrivint i n'ha resultat, més que altra cosa, una miscel·lànea, ja que no ens hem limitat a una temàtica, ni política, ni de cap altra mena. Si de cas la política catalana hi té força presència, però no pas més que les narracions curtes, mig reals mig de ficció.
També és molt possible que al lector atent i habitual li haghi estat relativament possible de fer-se una idea mi i de la meva vida i el meu pensament. No m'importa. Només em deixo en el tinter allò que penso que podria ofendre. La resta no tinc cap motiu per callar-la, sigui del tarannà que sigui.
El lector atent i habitual ja haurà comprès que visc en un món que no m'agrada i
les maldats i injustícies que s'hi congrien ofeguen aquelles petites llums d'amor i poesia que beslluquem en la llunyania.
Què si pot fer!
Malgrat tot,jo aniré seguint.Per si de cas.
Després hem anat escrivint i n'ha resultat, més que altra cosa, una miscel·lànea, ja que no ens hem limitat a una temàtica, ni política, ni de cap altra mena. Si de cas la política catalana hi té força presència, però no pas més que les narracions curtes, mig reals mig de ficció.
També és molt possible que al lector atent i habitual li haghi estat relativament possible de fer-se una idea mi i de la meva vida i el meu pensament. No m'importa. Només em deixo en el tinter allò que penso que podria ofendre. La resta no tinc cap motiu per callar-la, sigui del tarannà que sigui.
El lector atent i habitual ja haurà comprès que visc en un món que no m'agrada i
les maldats i injustícies que s'hi congrien ofeguen aquelles petites llums d'amor i poesia que beslluquem en la llunyania.
Què si pot fer!
Malgrat tot,jo aniré seguint.Per si de cas.
