L'altre dia un alt càrrec paisatgístic del govern valencià confessava en una tertúlia que a dia d'avui no disposa de ferramentes suficients per a protegir el sòl agrícola front a les decisions municipals de requalificar-los. La figura de Paisatge Protegit (sic.) de la Llei d'Espais Naturals tampoc no li serveix de res, confessava. Amb el Pla d'Acció Territorial de l'Horta o sense, ...
des de la Generalitat mai s'han protegit les hortes de manera efectiva, aquestes estan en mans de les decisions dels Ajuntaments. I de les expectatives que hi ha al voltant d'elles, afegisc jo. Entre aquestes hortes n'hi ha d'extraordinàriament valuoses des del punt de vista cultural al voltant d'Oriola i de València, sense que les altres en tinguen molt menys.
El fet és que on la ciutat acaba i comença l'horta els llauradors tenen la certesa que aquell sòl un dia o altre serà urbà, sobretot si a la zona hi ha hagut processos especulatius. Açò és un handicap per a qualsevol preocupació per millorar les pràctiques agrícoles o tornar al cultiu ecològic, el propi de l'agricultura mil·lenària de les nostres hortes -sense pesticides ni adobs de síntesi- tot i que encara no s'hi parlara de permacultura!
Els problemes del paisatge agrícola també son els problemes de la realitat socioeconòmica del sector agrícola. Uns marges del preu final que no donen beneficis als llauradors, una població activa agrícola envellida i sense formació, clamoroses en són les excepcions. Així és difícil parlar d'agricultura ecològica, de qualitat, i d'associar-se per a controlar els canals de distribució, una de les poques receptes que li queda a l'agricultura del primer món.
Anant així les coses, hi ha molta incertesa al voltant dels escenaris futurs. Es considera beneficiós per a la societat el paper dels llauradors al territori i el paisatge? Beneficia les ciutats que l'horta estiga cultivada? Justifica aquest benefici o externalitat de l'horta un pagament compensatori? Són preguntes que properament es plantejaran al si de la societat valenciana, i que les polítiques agrícoles europees ja responen positivament.
Una altra resposta, aquesta vegada negativa, és que el sector públic no déu comprar tots els terrenys d'horta i fer-los de gestió pública, ni pot subvencionar completament l'agricultura. Les fórmules mixtes de gestió i finançament, la formació de persones específicament encaminades a l'horta, la responsabilitat social corporativa de les empreses, la custòdia del territori i les hortes socials són algunes de les ferramentes que poden garantir el futur d'algunes hortes. Un futur en el que l'Administració ambiental valenciana haurà de fer un paper que no se li dóna gaire bé, el de mediadora.
Tot són frens i no hi ha ferramentes. No sabem què serà de les nostres hortes del dia de demà. Per cultivar camps abandonats en alguns llocs es planteja la relació entre les hortes socials i les persones amb possibilitats d'entrar en la marginació, de cara a gestionar l'agricultura de subsistència dels col·lectius més afectats per la crisi. Qui sap si entre això i els terrenys cultivats per afició podrem apaivagar els efectes del minifundisme, una altra peça dels patiments de l'agricultura valenciana. Qui sap...
De moment les nostres hortes necessiten una norma del tipus de l'anterior Pla General d'Ordenació Forestal, que va ser anul·lat pel TSJCV per contenir una disposició que era contrària a dret. Una norma que delimite el sòl que ha de ser agrícola per damunt de la voluntat municipal. Un marc que aprofite per contribuir al nostre dret a la sobirania alimentària.
En qualsevol cas hi ha gent que resisteix i que avança, en aquest temporal, entre d'altres hi ha el cas de l'Enric Navarro, llaurador de l'horta que narra la seua experiència i explica que hi ha possibilitats reals de viure de la terra al tercer llibre de la sèrie País Valencià Segle XXI que publica la Universitat de València.
Veiem que els problemes del paisatge urbà es traslladen a l'agrícola fins i tot sense haver-lo envaït, i és que avui en dia no té cap sentit parlar de medi ambient si alhora no es parla de societat.
La costa és converteix en edificis i el centre de la península es converteix en bancal, això és el que esdevindrà.
per fer una cosa així és clar que calen uns ideals ferms sobre el que està succeïnt..
deixe ací el seu correu, per si algú hi vol contactar:
marellero.cento@gmail.com
Està molt difícil el tema, és un problema sistèmic, i té solucions però de moment no hi ha grans remeis..
He estat tres mesos de practiques en el Parc Agrari del Llobregat, un espai molt semblant a l'Horta de València, amb les mateixes presions, interessos, moviments de resitència... però amb una figura de protecció que, de moment, aconsegueix no sols protegir-lo com a paisatge sinó que també manté viva la producció.
Parc Agrari, eixa es una figura que al PV no tenim, i pense que espais com els de l'Horta no han de regir-se per figures de protecció pures i dures derivades de la llei d'OT i ni de la d'espais naturals. Són necessaries figures de gestió per aquestos espais, sols gestionant-los correctament aconseguirem protegir-los i que la gent que ha viscut tota la vida d'ells segueixca pugent viure d'ells
és un plaer per a mi que persones que els interessa l'ordenació territorial comenten al blog,
en primer lloc t'he de dir que em sembla que en els problemes de l'urbanisme i l'ordenació territorial Catalunya no és cap bon exemple, com tu anomenes, jo també pense que els condicionants de l'horta del llobregat han tingut els mateixos -quan no més severs- efectes en el territori, i la corona metropolitana de Bcn és, si més no, una expansió de baixa densitat quasi sense parangó al PV, tan sols cal llegir el Francesc Muñoz per comprovar-ho. Per posar un altre exemple em refereixo a la cerdanya i el fenomen urbanisme-esquí.
d'altra banda compartisc amb tu que les figures dures de protecció no tenen sentit a l'horta, ara però desconec la figura de parc agrícola, coneixia la existència d'aquest al Llobregat pel documental d'Elisenda Trilla, però pensava que era un tema d'educació ambiental amb molt poca extensió, per tant ho desconec amb profunditat -recomane el documental-
el que jo veig útil i necessari és una figura que protegisca del canvi dels usos del sòl, que obligue a mantenir l'ús agrícola, que protegisca del perill de la expectativa urbanística i del mal anomenat "guaret urbanístic", aquella llarga espera al ciment..
a banda calen mesures socioeconòmiques
Quan parle de Catalunya com exemple no ho faig amb el tema de l'urbanisme (jo visc al Vallès i creu-me que ells estant tant mal com nosaltres), també he tingut la sort de rebre un parell de classes del Muñoz, i es un plaer escoltar-lo, la veritat.
Quan parle de Catalunya com a exemple he feia sols respecte a la figura de protecció esmentada. Es molt bonic i facil protegir la Mariola, Font Roja... però es que l'Horta tant d'Elx com de València te el mateix valor, i també s'haurien de protegir d'una manera que assegure el futur a les seves gents. Si no coneixe el funcionament del Parc Agrari et recomane que li peges una ullada, es molt interessant, pq no sols fan educació ambiental, sinó que com t'he dit, molts agricultors encara mantenen els conreus gracies a aquesta figura i els avantatges que d'ella es deriven.
Protegir l'ús agricola de les terres dels diferent municipis del país ja es un altra historia, i ahi si que cal segur, com dius tu, una llei que regule les requalificacions de canvis del sól, tant famoses aquestos últims anys. Però cal també com tu dius, mesures socioeconòmiques.
Salutacions,
Ignasi
Ignasi,
m'informaré millor sobre aquesta figura del parc agrari, de fet el seu director havia de venir a unes jornades de terres vives a Dénia i a última hora es va excusar, va ser una llàstima, de totes maneres ho miraré
Amunt les nostres hortes!
L'altre dia va arribar a les meves mans un llibre bastant interessant pel que fa al tema dels espais agraris. Es tracta d'un recull de textos de les jornades de reflexió, participació i debat sobre els espais agraris, realitzades en Girona durant el gener del 2008.
El llibre es diu: Futura llei d'espais agraris a Catalunya. Ed. Documenta universitaria.
Et deixe també un link a una entrevista prou interessant que va apareixer en TV3 i parla del model de desenvolupament seguit a la costa, a partir de la segona part entra una mica mes en la costa Valenciana i les politiques d'OT portades a cap al nostre país
http://www.tv3.cat/videos/1119569/Toc-dalerta-per-la-destruccio-de-la-costa
salutacions
Ignasi