He escrit un article al Bloc Gran del Sobiranisme amb el títol : Deumil.cat: Alea jacta est
I després he llegit que el meu nom surt en algunes de les notícies dels diaris digital respecte a què presideixo la delegació de deumil.cat en la recepció del Parlament Europeu, per això he decidit escriure aquest article.
En l’article del Deumil.cat: Alea jacta est, en les primeres línies havia escrit el fet de què tenia la sort i el privilegi de poder participar en nom de la iniciativa de deumil.cat en aquesta recepció. Però finalment vaig decidir en el darrer moment, en la darrera lectura que sempre fas abans de publicar l’article, de treure tot protagonisme per a la meva persona.
(continua)
.
Un dels factors d’èxit de la nostra iniciativa ha estat la filosofia de treballar a la manera societat 2.0 junt amb una matriu en xarxa amb els seus nuclis d’auto responsabilitat de diferents àrees. Els quatre companys i companyes que ens varem reunir el primer dia per debatre la viabilitat o no del projecte, varem tenir clar que la iniciativa no podria mai tenir èxit, si ens la plantegéssim de fer-la amb una aproximació a l’estil clàssic, és a dir a la manera societat 1.0. Un model, que és el que ha funcionat i encara funciona en la majoria dels partits i associacions, a on havia una direcció o executiva que pren decisions i els demés membres les ratifiquen o no segons com vagi la cosa, per desprès actuar.
Per això la primera cosa que varem pensar, fou que no hauria ni cap executiva, ni cap president ni rés semblant que comandés la iniciativa. Vam decidir anomenar a l’equip inicial que varem constituir amb el nom de consell. En aquest consell, cadascú, segons la seva competència i disponibilitat seria l’encarregat d’una àrea. Cada encarregat tenia total llibertat de crear altres equips associats a l’àrea en qüestió que podien treballar amb total llibertat això si coordinats amb el nucli de la xarxa d’on havien sortit. Com que els membres d’aquest consell vivíem en molts llocs diferents i en el meu cas a Alemanya, teníem clar que calia seguir la filosofia de la Web 2.0.
Per això la primera cosa que varem estar d’acord fou crear una seu virtual, el web www.deumil.cat, en què la seva funció no ha estat la de ser un simple aparador d’una iniciativa, sinó que ha estat el lloc de trobada de tots els ciutadans que volien participar i sobretot era a on es feien les propostes que eren recollides i discutides per tothom. Si alguna d’aquestes propostes, idees, o oferiment per participar, tenien prou importància, des del consell es promovia un grup o nucli nou de xarxa per treballar-hi. El consell teníem el nostre apartat no visible pels demés i allà debatíem com si fos un fòrum, els diferents punts a tractar.
Inicialment, malgrat els típics malentesos i fregaments que comporta el treball en equip i més de manera no presencial, és a dir via només per telèfon, i principalment per via del web, la iniciativa va anar prenen cos i desenvolupant-se correctament.
Però per l’altre costat, la realitat en la nostra societat, és que aquesta està basada en la Societat 1.0, i tots els estaments, partits i sobretot la premsa, pensen que en la iniciativa deumil.cat és igual que a les altres, que som una plataforma més, amb el seu president, portaveu i junta directiva. Al final tot plegat, provoca que ja sigui conscient o inconscientment, poc a poc, es va perden de vista la filosofia de la Societat 2.0 i es torni cap a la Societat 1.0. Aixó és per mi és important tallar-ho d’arrel.
Com he dit, en l’article Deumil.cat: Alea jacta est, „La teranyina socioeconòmica i política de dependència espanyola que s’ha teixit i envolta els nostres dirigents, siguin polítics, econòmics o culturals, és un fre a qualsevol iniciativa que vulgui trencar-la.” Penso que només amb iniciatives com la de deumil.cat, basades en la Societat 2.0, tenen la possibilitat de trencar aquesta teranyina de dependència espanyola. Aixó no vol dir, que una vegada arribat en un cert estadi, a on s’ha aconseguit fer forat o trencar la teranyina en algunes parts molt importants, si que cal un lideratge clar en un partit i amb el seu corresponent líder. Peró mentre no arriba aquest moment, la societat catalana, només podrà fer front als atacs espanyolistes amb iniciatives 2.0 similars com la de deumil.cat
Tot aquesta llarga explicació és només perquè quan he llegit a les noticies que „La delegació serà presidida per Manel Bargalló, responsable de l' Àrea de premsa de Deumil.cat”, he pensat que calia aclarir-ho: Jo no soc, el responsable de la premsa o comunicació de deumil.cat, encara que per fer la nota de premsa , així ho hem fet palès. Soc del consell i he estat el que es va encarregar de crear un nucli en la xarxa referent a l'àrea de la premsa i comunicació, com altres companys s’han encarregat de les relacions institucionals i de fer entrevistes, altres dels delegats territorials , altres de tot el referent a la tecnologia que requereix la web 2.0 i altres de les relacions amb les plataformes. Per la meva part, seguint la filosofia de xarxa, vaig fer una crida en el Facebook i el web, a persones que volguessin crear amb mi el nucli de la xarxa per la premsa. Al final, el company Josep Poveda, ha estat de les persones que es varen apuntar, el que més ha treballat i sobretot d’una manera molt eficaç. Gràcies a ell, hem aconseguit que la premsa ens tinguin en consideració i ara mateix, en aquests moments que estic escrivint aquest article en Josep deu estar en la conferència de premsa al Col·legit de Periodistes, a on es presentarà conjuntament amb el company Enric Canela, la darrera acció relacionada amb la nostra iniciativa, en aquest cas una ILP, Iniciativa Legislativa Popular per demanar que el Parlament de Catalunya, es debati i s’aprovi un referèndum per l’autodeterminació.
Per tot el que he explicat, voldria que quedes clar que jo només soc un membre més de l’equip humà de deumil.cat que té la sort que s’ha pogut agafar dos dies de vacances per poder assistir a la recepció al Parlament Europeu, i estic molt orgullós i és per mi tot un honor poder representar a tots els meus companys davant d’aquesta institució europea.
Deumil.cat, és a dir, milers de ciutadans que amb la seva participació a la iniciativa, no s’ha d’aturar com tampoc ha de deixar que es consolidi com una organització més de l’estil Societat 1.0, perquè si ho fem, tota la pólvora que hem carregat per la nostra lluita, és mullarà i quan la voguem fer servir, potser no ens respondrà de la manera esperada, ja serà massa tard. Peró per sort encara hi ha molt de sentiment patriòtic en els catalans, que si arriba un dia que ens trobem amb la pólvora mullada, els soldats de l’exercit de la independència, haurem de dir iguals que aquells que deien: "El Rei ha mort, Visca el Rei" , "deumil.cat ha mort! Visca centmil.cat!"
Això companys, ja no hi ha res que l’aturi,
Alea jacta est!
Moltes gràcies, ara ja puc anar a dormir tranquil.
Ens veiem a Brussel·les
Manel
Cal un altre moviment que ha de renéixer de les plataformes la via político-intitucional està acabada la línea i via dels partits polítics d’aquets últims 25 anys ha estat guanyar àmbits de poder a les administracions-institucións on cada vegada hi han anat col·locant més gent, o sia cada vegada han llençat més gent dintre de la teranyina on ara es troben entrapats, i no se’n poden sortir perquè tots tenen hipoteques.
Cal un moviment social des de la base que dinamiti el sistema.
Només dir-te que no comparteixo la teva proclama "deumil.cat ha mort!" ni el teu resum.
No ho has entés Agustí.
Suposo que conèixes el crit "El Rei ha mort!, Visca el Rei!" i el que significa.
De la mateixa manera que els que deien "El Rei a mort!, Visca el Rei!", creien que calia un Rei per governar l'imperi, jo penso que Catalunya necessita iniciatives com la de deumil.cat per poder sortirn-se. La Societat 2.0 és potser una de les poques formes que tenim per salvar-nos de la dependencia espanyola que tenen esclavitzats els nostres polítics.
Per aixó dic, que gràcies a la idiosincràcia de com deumil ha treballat, ara tenim l'escopeta del independentisme carregat de pólvora. Si no aprofitem per continuar fent encara més (com la ILP per exemple) o deixem que deumil perdir la seva forma de ser (deixant de ser un consell 2.0), a les hores mullarem la polvora i no podrem fer-la servir.
Però si això per desgràcia ens passés, com que hi gent com tu i molts altres patriotes disposats a possar-hi el coll, , cercarem altre deumil, en aquest cas, dic centmil perquè les nostres ambicions seran més grosses i ja no haurà ningú que ens aturi.
Espero que ho entenguis perquè no era la meva intenció dir el que tu dius.
Deumil no ha mort només faltaria i espero que encara serveixi per moltes més iniciatives.
Manel
Parlant de societat 2.0 i 1.0, el problema actual es aconseguir una transició adequada i eficient, quan encara hi ha molta gent que ni tan sols està a la 1.0, com la majoria dels meus amics, alguns dels quals varen patir la "desgracia" de tindre secretaria els últims anys de la seva vida profesional.
Què farem amb aquesta gent tan vàlida però tan "desconectada"?
Tot un repte, tenint en compte la esperança de vida actual i futura...
Salutacions cordials.