Seguir una marató com espectador es una cosa que no havia fet mai, fa mes de deu anys que vaig córrer la última, i des de llavors no hi havia anat ni com a espectador. Diumenge passat, ho vaig fer, complint l'oferiment que vaig fer a l'amic blocaire Josep Pastells, de si venia a córrer la marató de Barcelona, l'acompanyaria en els últims quilòmetres. El dia va ser ideal per córrer no feia ni fred, ni calor ni vent, i la fina pluja que va caure en algún moment, penso que no va molestar, i va ser agradable per molts corredors. Vaig seguir la cursa en companyia la Inés, dona del Josep, i del meu amic Salvi a qui vaig trobar per casualitat perquè havia anat a animar a un amic que corria. Varem veure la sortida al Pg de Maria Cristina, i després el quilòmetre 11 a la cantonada c/ Tarragona amb Gran Via. Després varem anar a la Diagonal al davant de la torre AGBAR que hi havia el km 27. D'aquí, ells van anar cap a l'arribada, i jo em vaig dirigir al final de la Rambla, poc abans del quilòmetre 39, per fer aquests poc mes de tres quilòmetres que quedaven amb ell per animar-lo. La veritat es que va arribar a aquest punt bastant be físicament, però li havia agafat flat i li molestava una mica massa.
Al final, va poder complir l'objectiu de millorar el temps que tenia de la marató de Madrid de l'any passat, i el va millorar amb uns quinze minuts aproximadament. Tot plegat, una experiència molt diferent, que haver-la corregut i malgrat que vaig sentir una sana enveja i una racança de no haver fet tot el recorregut, va ser una experiència emocionant i inoblidable.
Josep Pastells |
dimarts, 3 de març de 2009 | 17:21h
Antoni, aprofito aquest espai per agrair-te el teu suport, no només aquest cap de setmana sinó des de fa molt de temps. Sentir els vostres ànims en diferents punts de la cursa i, sobretot, que m'acompanyessis aquells últims tres quilòmetres (sense tu al costat segur que hauria anat molt més lent) va ser també emocionant i inoblidable. M'has demostrat que ets un gran esportista fins i tot quan et limites a ser espectador. Una forta abraçada.
Gràcies pels elogis, però el 42'195 km. el vares córrer tu, i els consells que t'he donat no se si t'han servit de gaire, i la veritat es que m'ho vaig passar molt be. Es possible que ara cada any vagi a seguir la marató, si no es com a corredor, si com a espectador. Una abraçada
