Sempre és fàcil parlar en nom dels altres, ho sé, però preneu-vos-ho com la meva manera de valorar la situació sorgida dels resultats d'ahir, dels quals cal remarcar, per damunt de cap altra cosa, que cent mil persones n'han estat excloses com a conseqüència directa d'una llei espanyola en mala hora aprovada. Si les deu mil persones que ens manifestarem aquest dissabte a Brussel·les hi anem per cridar l'atenció sobre les mancances democràtiques de l'Estat espanyol, quin pes no han de tenir aquests 100.000 vots declarats nuls?
Si jo fos Ibarretxe tindria la consciència tranquil·la del qui fa tot allò que pot enmig d'un foc creuat. Que una formació que tenia nou representants escollits democràticament no pugui concórrer a uns comicis perquè ha estat declarada il·legal hauria d'haver provocat una resposta contundent, de rebuig a la legalitat vigent, que pot ser legal però no legítima. Qui il·legalitzarà PSOE i PP per no haver anul·lat el judici franquista a Lluís Companys? Davant d'aquesta anomalia desproporcionada i servida com la cosa més normal, es força Ibarretxe a tibar molt la corda, a fer coses com ara anul·lar la convocatòria i allargar el govern interí fins que es creï un altre partit que l'Estat espanyol torni a il·legalitzar, i així, si volen, eternament, fins que hi hagi igualtat de condicions democràtiques.
Ara el mal ja està fet i només queda el joc de la investidura. El PNB ha estat la llista més votada i, per tant, ha de proposar Ibarretxe per a la reelecció, en solitari o amb els partits que s'hi vulguin afegir, i sabent que no tindran la majoria absoluta. Si els dos partits espanyols li volen fer el buit, que facin. En segona volta, Ibarretxe pot sortir lehendakari per majoria simple. Si no surt, serà perquè PSOE i PP han votat plegats contra ell. Que facin.
Patxi López seria lehendakari en unes condicions ben peculiars: no hauria estat el partit guanyador ni en vots ni en escons (per si sol no vol dir res, però tot pesa), s'hauria aprofitat de la il·legalització dels cent mil vots nuls, i hauria estat investit amb el suport del PP. Si es donés el cas, com ho gestionaria?
No cal dir que, en aquesta eventualitat, el joc amb ETA seria troncal. Si ETA torna a atemptar, els socialistes bascos jugaran a legitimar-se via confrontació, aprofundint en l'anomalia. La cosa és saber què passaria si ETA abandonés les armes. Podrien els socialistes bascos presentar-se com els pacificadors?
Sigui com sigui, si jo fos Ibarretxe hi ha una cosa que segur que no faria: actuar amb normalitat i parlar de possibles pactes amb els socialistes bascos. Si volen fer Patxi López lehendakari, que ho facin i que n'assumeixin les conseqüències (a Euskadi i a Catalunya). Des de l'oposició, amb la consciència tranquil·la, i sabent que encara hi ha una majoria basquista, cal seguir treballant per convèncer ETA que ha d'abandonar les armes.
Això faria jo si fos Ibarretxe: o governar en minoria o passar a l'oposició. Però per sort no sóc Ibarretxe ni voldria ser-ho, perquè n'hi ha per tornar-se ximple entre uns i altres. Ànims, lehendakari.
Ara el mal ja està fet i només queda el joc de la investidura. El PNB ha estat la llista més votada i, per tant, ha de proposar Ibarretxe per a la reelecció, en solitari o amb els partits que s'hi vulguin afegir, i sabent que no tindran la majoria absoluta. Si els dos partits espanyols li volen fer el buit, que facin. En segona volta, Ibarretxe pot sortir lehendakari per majoria simple. Si no surt, serà perquè PSOE i PP han votat plegats contra ell. Que facin.
Patxi López seria lehendakari en unes condicions ben peculiars: no hauria estat el partit guanyador ni en vots ni en escons (per si sol no vol dir res, però tot pesa), s'hauria aprofitat de la il·legalització dels cent mil vots nuls, i hauria estat investit amb el suport del PP. Si es donés el cas, com ho gestionaria?
No cal dir que, en aquesta eventualitat, el joc amb ETA seria troncal. Si ETA torna a atemptar, els socialistes bascos jugaran a legitimar-se via confrontació, aprofundint en l'anomalia. La cosa és saber què passaria si ETA abandonés les armes. Podrien els socialistes bascos presentar-se com els pacificadors?
Sigui com sigui, si jo fos Ibarretxe hi ha una cosa que segur que no faria: actuar amb normalitat i parlar de possibles pactes amb els socialistes bascos. Si volen fer Patxi López lehendakari, que ho facin i que n'assumeixin les conseqüències (a Euskadi i a Catalunya). Des de l'oposició, amb la consciència tranquil·la, i sabent que encara hi ha una majoria basquista, cal seguir treballant per convèncer ETA que ha d'abandonar les armes.
Això faria jo si fos Ibarretxe: o governar en minoria o passar a l'oposició. Però per sort no sóc Ibarretxe ni voldria ser-ho, perquè n'hi ha per tornar-se ximple entre uns i altres. Ànims, lehendakari.
Si us plau aneu a veure el josé luis moreno i que us doni un espai propi.
Aquí ja cansa, trobar-vos
A Catalunya estem inmersos en el nostre bosc plé d'arbres que no ens el deixan veure. El que está passant a Euskadi, ja sabem de qué va aquí a Catalunya, i vist des de la llunyania, tindrá sobre la nostre politica la virtud de fer-nos veure amb claretat la situació en la que ens trobem.
ERC l'ha cagat, i tot fa pensar que ni rectifica ni rectificará, així és que cal que en prenguem nota. Ara ja sabem de qué va la cosa, tot aixó de l'eix dreta-esquerra és un rotllo inventat pel PSOE a favor dels seus interessos nacionals. En realitat, el que els interessa és l'eix nacional...espanyol, off curse. Tenen la sort de que han trobat uns........ que els hi fan el joc i la feina bruta. La mare que els va parir!.
A Euskadi, la cosa era PSOE o PNB....tots els demés, han treballat conscient o inconscientment a favor del PSOE.
A Caralunya tenim PSOE o CiU, i tots els demés, treballarán conscient o incoscientment a favor del PSOE. Si, ja ho sé, però és el que hi ha, agradi o no agradi.
A Euskadi, com a la nostra Nació, el problema no és si tenim un president o un altre de la comunitat autònoma, sinó qui té el poder de veritat. Com saps massa bé, no és si aquí mana un o l'altre, sinó qui decideix per nosaltres. I qui decideix per nosaltres, des del finançament, fins a les subvencions a les ONG, passant per l'Estatut, és Espanya.
Si Euskadi (o Euskalherria) fos un Estat, com Andorra, no estaríem parlant de PSOE ni de PP. Com tampoc ho faríem si nosaltres fóssim independents.
Comprenc que, com que tu en realitat no vols la independència, només et preocupi si PSOE o CiU. Però això, carinyo, no és el que resoldrà els problemes de progrés nacional i económic de la nostra Nació. Només els d'uns quants.
Dona per feta la meua escopinada a terra. Als teus peus.
I deixa de donar lliçons d'un independentisme que en el teu cas, no és més que retòrica i proclames de calçotada passada d' "Avi Miquel", amb rots pudents inclossos..
Mira maco, si tu no tens CAP manera de defensar les teves opinions i t'has de limitar a escopir a terra, necessites totes les lliçons del món (començant per educació, civisme i higiene), te les doni jo o qui sigui.
En segon lloc, com que segurament se t'ha escapat, t'ho repetiré: la independència que defenso és TRANVERSAL, i la pot defensar tant algú com jo com algú com en López Tena, que no es caracteritza per ser un apasionat de'n Montilla, precisament, oi que m'entens? En canvi, ni tu ni CiU hi esteu a favor, llàstima.
Carinyo, si a tu et sembla que només és retòrica, demostra-ho. Però amb arguments, és clar. Perquè això de la "calçotada" és taaaaaaaaan pobre, però tant!
Això que algú està "destrossant Esquerra", ja em diràs en què et bases... Si tenim en compte que la direcció actual ha aconseguit els dos millors cicles electorals des de la República, això de "destrossar" caldrà que m'ho demostris molt però que molt bé.
I per acabar, si llegeixes les dades de l'últim estudi del Cercle d'Estudis, veuràs que un terç dels independentistes parlen en castellà, i que fins a un 21% voten PSC. L'aposta d'ERC és fer que aquesta gent -majoritària al país, no ho oblidis- es passin encara més a l'opció de la independència, i que segueixin en la tendència de no votar més el PSC (que, com saps, no para de baixar).
Bé, després d'una pila d'anys "el estado de las autonomias" ha quedat definitivament dibuixat, els nacionalistes catalans tenim també la nostra part de culpa en aquest escenari, perdent el temps en discussions metafísiques sobre qui és més o menys sobiranista.
Ara bé, em sorprèn que en el teu post , hores d'ara, quan ja resulta evident quin peu calcen els socialistes, encara surti la cantarella de guanyar en vots o escons, no ho sé, però si jo fos Ibarretxe m'ho prendria amb normalitat, com tu dius, però no amb tanta innocència.
Quan vaig veure TV3 diumenge apostant pel canvi espanyol a Euskadi, i veient la caqueta de govern que tenim, no en tinc dubte. Cada cop veig menys diferències entre Esquerra i el PP, ho dic sense cap ironia. Tots dos estan al servei de posar presidents del PSOE per sobre de tot.
El pròxim membre d'ERC que se m'acosti parlant d'independència o sobirania, que s'aparti, perquè penso escupir a terra. Serà un gest de dignitat cap als meus avantpassats que van contribuir a la fundació d'aquest partit. No van lluitar per esdevenir un PP amb barretina.
Coneixes cap president real -vull dir, d'un Estat- que hagi de fer marxa enrera en un referèndum perquè li ho mana el president o el tribunal constitucional d'un altre país? Doncs ja som al cap del carrer, carinyo!
Així que no facis veure que t'escandalitzes perquè "s'espanyolitza" cap presidència, si només resulta que et molesta el PSOE -a mi també-, peò ja estàs content si l'Ibarretxe o en Pujol són presidents de comunitat autònoma.
I si vols escopir quan algú d'ERC et parli d'independència, almenys espera a què hagin tingut una majoria suficient per convocar un referèndum com el del Québec o el que vol fer Escòcia, xato, no abans. No fos cas que et tornin l'escopinada, per cínic.
El que han de fer CiU i ERC es aprendre dels espanyolistes i anar a una per a la sobirania de Catalunya aparcant els problemes entre ells en benefici del país. Es clar que, jo no sé si CiU vol la sobirania de Catalunya. Potser que comenci per aclarir això.
Estic d'acord amb tú que CiU i ERC tindrien d'anar a una pel pais. I potser més gent i tot.
Si CDC fos independentista, fa temps que, sola o sumant amb ERC, hauria pogut fer un referèndum per la independència i resoldre els nostres problemes de veritat.
I si no t'agrada el Montilla, xato, a mi tampoc: ni el Montilla ni el Mas, i per això vull que ERC tingui majoria suficient perquè no tinguem cap president unionista, ni del PSC ni de CiU, i així puguem convocar el referèndum.
El problema, xato, és Espanya, i ni en Montilla ni en Mas en volen marxar, així que no t'escandalitzis per un si t'oblides de l'altre. A menys, és clar, que el que vulguis és que marxi el Montilla per ficar-hi el Mas, i que tot segueixi igual, amb Espanya fotent-nos cada dia més. Aleshores, la que hauria d'escopir seria jo (però no ho faré perquè em fa fàstic, i perquè ho trobo d'un masclisme vergonyós).
I ja que hi som, no sé si has fet números, xato, però amb els que som, potser podríem convocar el referèndum al Parlament (no a l'escala), però difícilment el guanyaríem. Si no, mira't qui guanya totes les eleccions al Principat menys les catalanes. Aquesta gent fins fa poc es pensava que els independentistes els faríem fora a coces si guanyàvem. Ara han vist que un de vingut de fora, com ells, pot ser president de la Generalitat i no passa res. Així que, si vols un consell, deixa d'obssessionar-te amb el Montilla, amb el Mas o amb el Follonero, i dedica't a fer campanya per la independència, que avançarem més.