Quan era petit i jugava sol amb la meva imaginació, ho feia en castellà perquè era la llengua de la televisió. Va arribar TV3 amb el català estàndard i la consciència nacional es va despertar. Ja no jugava en la llengua de Donovan (el protagonista de la sèrie V) però, per mimetisme, els meus jocs tenien banda sonora dialectal oriental. I és que, així parlaven la Dona Biònica, el Buck Rogers i, ui!, també la Mari Pau Huguet. I quan ja m'afaitava, un se sentia estrany al Fossar de les Moreres cridant Independència sense vocals neutres mentre, al voltant, tothom cantava una cosa que sonava a "indapandència".
Lo Cartanyà ha trencat aquesta dinàmica i no puc entendre com a Ponent hi hagi gent que se senti humiliada amb la sèrie dels divendres a la nit a TV3. Em fa l'efecte que tants anys acostumats a sentir només una variant dialectal als mitjans, han alimentat acomplexament i autoodi envers la pròpia manera de parlar. Lo Cartanyà i els The Companys s'han atrevit a trencar aquest mur de silenci i tot Catalunya pot acostumar l'oïda a una altra fonètica, a noves paraules.
Es pot discutir si el vocabulari és massa groller o si la sèrie té prou qualitat. Però no veig per enlloc l'intent de caricaturitzar la gent que som de les comarques de Lleida.
Com diu el Puigpelat a l'AVUI (un altre que s'ha atrevit a reivindicar la condició de lleidatà) potser arriba 20 anys tard. La mateixa idea als anys 80 hauria ajudat a no perdre l'article "lo" i potser jo hauria pogut jugar sense vocals neutres.
Com tota sèrie còmica porta l'ideari al extrem de la paròdia.
Jo si crec que parlen així, es més, reconec a la família de la meva mare (voltants de Balaguer) en el estereotips que en Xavier Beltran presenta a la seva ficció. Molts joves queden al bar del poble per anar de festa el divendres nit (a la macrodisco de Mollerussa). La mare del Cartanyà es calcada a una germana de la meva mare. Evidentment que no tothom es idèntic a la sèrie, que el llenguatge tampoc es tan groller... però... que no parlem de una sèrie de ficció ???.
O estem parlant d'un documental i jo no m'he adonat ???.
Ens pot agradar l'humor d'en Xavier Beltran, o no, però aquest no es el tema de la llengua que fan servir els seus personatges.
Jo soc de Barcelona i no trobo molest que el `pijo' `pixapins' parli així, potser algú si que encaixa en el perfil còmic del personatge, però jo no em sento d'ofès.
Jo crec que a 'lo cartanyà' no s'utilitza el català de les Terres de Ponent, sinó un catanyol amb un fals accent occidental; no es parla català, sinó un catanyol.
A més, per mi 'lo Cartanyà' representa un humor tipus 'Cruz y Raya" i "los Morancos" a TV3: dir tota l'estona tonteries, cridar i no parlar i la sobreactuació dels personatges...