Vull sumar-me a l'adéu col·lectiu que el nostre país ret avui a un gran home de teatre i a un home poc habitual pel que fa a humanitat i cordialitat. Jo no n'era un fan entusiasta, però sí que l'havia anat a veure sovint en algun dels seus monòlegs, així com seguia amb interès i bon humor les seves entrevistes televisives. No he estat mai un "rubianista", però em queia bé, em feia riure i sobretot m'admirava la seva manera de ser i d'agafar-se la vida. Quan va esclatar la polèmica per les seves declaracions al programa "El club", en què va mostrar-se en contra de la "caverna espanyola", vaig veure que era un dels nostres i la persecució de què va ser objecte a la premsa espanyola va fer-me'l més pròxim que mai. Després vaig seguir amb curiositat la seva aventura africana i vaig llegir apassionadament el seu últim llibre (Me'n vaig). Avui, doncs, vull recordar el Rubianes humorista i actor, home senzill i de tarannà obert, i com tanta altra gent del nostre país, desitjar-li que, sigui on sigui a partir d'ara, continuï fent-nos riure amb les seves sortides i els seus exabruptes descollonants. Fins ara, Pepe!
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
Vull sumar-me a l'adéu col·lectiu que el nostre país ret avui a un gran home de teatre i a un home poc habitual pel que fa a humanitat i cordialitat. Jo no n'era un fan entusiasta, però sí que l'havia anat a veure sovint en algun dels seus monòlegs, així com seguia amb interès i bon humor les seves entrevistes televisives. No he estat mai un "rubianista", però em queia bé, em feia riure i sobretot m'admirava la seva manera de ser i d'agafar-se la vida. Quan va esclatar la polèmica per les seves declaracions al programa "El club", en què va mostrar-se en contra de la "caverna espanyola", vaig veure que era un dels nostres i la persecució de què va ser objecte a la premsa espanyola va fer-me'l més pròxim que mai. Després vaig seguir amb curiositat la seva aventura africana i vaig llegir apassionadament el seu últim llibre (Me'n vaig). Avui, doncs, vull recordar el Rubianes humorista i actor, home senzill i de tarannà obert, i com tanta altra gent del nostre país, desitjar-li que, sigui on sigui a partir d'ara, continuï fent-nos riure amb les seves sortides i els seus exabruptes descollonants. Fins ara, Pepe!
M'encantava el Rubianes!! :)