Feia temps que no en sabia res, però les darreres notícies que havia sentit (fa ja molt temps), era que estava en tractament i li anava bé. M'ha colpit la notícia de la seua mort, no l'esperava. Era un home molt especial, únic, amb un humor personalíssim i irrepetible; se'l trobarà molt a faltar...
Com tanta altra gent, vaig veure un parell (o tres) de cops el Rubianes Solamente. Excel·lent. El primer cop no vaig poder parar de riure des del començament fins al final, no m'havia passat mai una cosa similar. L'havia sentit entrevistat a programes, vist en pel·lícules o en un petit espai que feia a migdia a TV3, potser aquest va ser el primer contacte. Des de llavors l'he anat seguint sempre, de més a prop o més lluny, però sabent que quan ell obria la boca era divertiment assegurat.
Sort que hi ha gravacions d'allò que va fer, en èpoques de nostàlgia ens vindrà bé un repàs de la seua obra, però sempre ens preguntarem què hagués dit en Rubianes sobre això o allò amb l'humor àcid que el caracteritzava.
Déu n'hi do quina manera de començar el març, que reposi en pau ell que ha sabut donar tanta guerra.
Damià Crespí |
dissabte, 14 de març de 2009 | 23:00h
Bones Mònica.
T'escric de tant en tant perquè vegis que seguesc el teu blog. Estic molt d'acord amb el que dius d'en Rubianes, jo també vaig riure molt amb el seu espectacle de Rubianes Solamente. D'en Rubianes s'ha dit que era un gallec amb esperit català, potser fos només un ciutadà del món, calificatiu que se'ns dubte li hagués agradat. Al nostre record queda el seu art i el seu bon humor.
Per cert, crec que et vaig donar l'enhorabona per la teva darrera maternitat. No sé si et vaig dir que estic a punt de ser pare jo també, encara que això teu encara té més mèrit.
El futbol és una passió i també un espectacle quan es veu jugar bé; també hi ha altres espectacles que em ve de gust comentar i coses sobre el cinema que em poden semblar interessants.
Moltes vegades, ni ens en adonem i estem d'alguna manera o altra parlant de política... i és que em sembla un tema prou interessant i fonamental i ens afecta a tots, vulguem o no.
És doctor en història contemporània, llicenciat en filosofia i lletres i postgraduat en pedagogia terapèutica. Escriu a diversos mitjans i publica les seues opinions al bloc.
Feia temps que no en sabia res, però les darreres notícies que havia sentit (fa ja molt temps), era que estava en tractament i li anava bé. M'ha colpit la notícia de la seua mort, no l'esperava. Era un home molt especial, únic, amb un humor personalíssim i irrepetible; se'l trobarà molt a faltar...
T'escric de tant en tant perquè vegis que seguesc el teu blog. Estic molt d'acord amb el que dius d'en Rubianes, jo també vaig riure molt amb el seu espectacle de Rubianes Solamente. D'en Rubianes s'ha dit que era un gallec amb esperit català, potser fos només un ciutadà del món, calificatiu que se'ns dubte li hagués agradat. Al nostre record queda el seu art i el seu bon humor.
Per cert, crec que et vaig donar l'enhorabona per la teva darrera maternitat. No sé si et vaig dir que estic a punt de ser pare jo també, encara que això teu encara té més mèrit.
Fins aviat
Damià