Aquest matí, just abans de començar l'entrevista en directe a Ràdio Arenys i encara a micro tancat, el subdirector de La Vanguardia Digital, Enric Sierra, em comentava que la notícia que van publicar dissabte (han trigat, però ho han fet) havia rebut més de dos-cents comentaris. Ho diu amb veu baixa i a micro tancat. Jo l'animaria a reconèixer públicament que el procés de creació d'un estat propi per a Catalunya té interès, contra allò que molts mitjans volen fer veure. La independència ven perquè ja forma part, de ple, de la centralitat política. El tema ja és de rabiosa actualitat i ho serà cada cop més fins que tinguem el resultat de la consulta democràtica. La gent s'hi pot posar de cul o apuntar-se al projecte guanyador, però els mitjans ja no poden ocultar que és un tema que interessa.
Hi ha qui diu que la gent no surt al carrer a demanar la independència, que no hi ha una mobilització en no sé quins termes o de no sé quines quantitats, però és que no hem de perdre de vista que som una societat, malgrat l'escanyament econòmic (i de moment) força benestant. Nosaltres no obtindrem l'estat assaltant cap parlament ni agafant cap arma ni trencant els vidres dels aparadors. Els vidres que tocarem més de prop seran els de les urnes, per votar. Si algú fa servir aquesta mesura per saber si som gaire a prop o gaire lluny d'obtenir l'estat, es pot trobar alguna sorpresa. I, en tot cas, jo tampoc veig grans manifestacions per la unitat d'Espanya a Catalunya. Ni ho proven, segurament, per por de no fer el ridícul i quedar en evidència.
Aquells més de dos-cents comentaris de què em parlava Enric Sierra en són ja més de tres-cents en el moment d'escriure aquest apunt. I no és la primera vegada que passa que una notícia publicada a La Vanguardia i relacionada amb el procés d'independència rep una quantitat desmesurada de comentaris que la fa destacar. Qüestió, doncs, d'assumir-ho.
Un altre exercici curiós és observar el tipus de comentari que s'hi fa i veure que, per la part dependentista, no hi ha mai cap argument, sinó únicament menyspreus, desqualificacions i silenciaments. Arguments, fa temps que no n'hi ha ni un. Inèrcia i punt. Que la gent trïi, doncs, si és millor la inèrcia dependentista o la iniciativa i l'argumentari dels partidaris que siguem estat. I que els mitjans facin la seva funció de posar el debat damunt la taula.
Això pot ser més o menys difícil en el cas del Grup Godó. Recordem que va ser a 8TV, emissora de la seva propietat, on Josep Puigbó va fer aquell debat entre partidaris i detractors de la independència, un debat amb vots per telèfon inclosos, dels quals se'n va desprendre que la majoria vol, efectivament, la independència (apunt i vídeo). El programa va durar dues setmanes més i es va acabar.
Aquells més de dos-cents comentaris de què em parlava Enric Sierra en són ja més de tres-cents en el moment d'escriure aquest apunt. I no és la primera vegada que passa que una notícia publicada a La Vanguardia i relacionada amb el procés d'independència rep una quantitat desmesurada de comentaris que la fa destacar. Qüestió, doncs, d'assumir-ho.
Un altre exercici curiós és observar el tipus de comentari que s'hi fa i veure que, per la part dependentista, no hi ha mai cap argument, sinó únicament menyspreus, desqualificacions i silenciaments. Arguments, fa temps que no n'hi ha ni un. Inèrcia i punt. Que la gent trïi, doncs, si és millor la inèrcia dependentista o la iniciativa i l'argumentari dels partidaris que siguem estat. I que els mitjans facin la seva funció de posar el debat damunt la taula.
Això pot ser més o menys difícil en el cas del Grup Godó. Recordem que va ser a 8TV, emissora de la seva propietat, on Josep Puigbó va fer aquell debat entre partidaris i detractors de la independència, un debat amb vots per telèfon inclosos, dels quals se'n va desprendre que la majoria vol, efectivament, la independència (apunt i vídeo). El programa va durar dues setmanes més i es va acabar.
I, com en diríem d'aquesta premsa que encara no ha donat explicació (perquè crec que ens la deuen) del cas que refereixes del programa de debat d'en Josep Puigbó?