Llegeixo que Gordon Brown, el premier britànic labour, es troba en un moment anímic dolent, preocupat com està pel fet que les receptes econòmiques que va proposar pel seu país i que el G20 va aprovar a la cimera de Washington -aquella en què Sarkozy va infiltrar ZP- no donen resultat.
Es diu que es troba cansat, trist, que fa mala cara. Que ha perdut els nervis davant la seva gent. Sembla un retrat força humà que reforça l'esperança que alguns encara tenen en la política. Aquesta setmana mateix, Brown s'emocionava parlant de la mort del fill de l'altre líder britànic, el torie David Cameron, i afirmava sense embuts sentir vergonya pel fet que el president del Royal Bank of Scotland, que ha perdut milers de milions de lliures, s'hagi blindat el sou mentre aprovava les retallades de personal.
Aquí, la política sembla una altra cosa. ZP i Rajoy, de campanya, de cacera, de dossiers i amb el ventilador en marxa. En un moment en què ens agradaria, m'agradaria, veure polítics compromesos, preocupats però units, treballant un pacte que no fos d'aparador, tenim el president fent de músic del Titànic, i l'opositor convençut de la màxima del "cuanto peor, mejor".
I és una llàstima. Perquè podrien guanyar-se el respecte de la gent, i no només dels seus incondicionals. Perquè podrien donar exemple, i no el donen.
Seguint amb la crisi, aquests dies hem viscut alguna notícia de caràcter local per comentar. D'una banda, a Badalona, persones que volen que es rebaixin impostos i taxes municipals, i a Lleida, una exhibició de propaganda per tontos en què dues regidores expliquen que ara, per anar a la Paeria, agafen l'autobús.
I és que El Periódico, ha dedicat planes a explicar el gran pla de l'Ajuntament de Lleida en favor de la contenció que consisteix en embolcallar el que es fa a tot arreu, afegir-hi la xocolata del lloro, i vendre-ho com si fos allò que Gordon Brown va proposar a Washington.
Als ciutadans, algú els hauria de dir la veritat. Però no jo, sinó algú amb lideratge al país, a l'Estat, a Europa, o al Món. No pot ser que alguns creguin que amorosirem la crisi rebaixant deu cèntims la zona blava, o vint euros la contribució. No pot ser que ningú no els digui que si volen menys impostos, hem d'anar a parlar de l'IVA escandalós que paguem -el més car d'Europa-, que hem de parlar dels costos fixos de telèfon que se'ns cobren via "manteniment", que hem de parlar del preu del diner i del preu al qual ens el deixen. Que hem de parlar de flexibilitat laboral, no només a la privada, que ja n'hi ha, sinó també a la pública. Que hem de parlar de burocràcia. Que hem de parlar de formació.
Brown, Sarkozy, Obama, Merkel....aquests, més bé o més malament, juguen una altra lliga. El nostre, els nostres, i per extensió, nosaltres, juguem a fer putxinel·lis.
...Bueno; al Sr. Brown -en su País- le hicieron bién la cama con el desbarajuste bancario con el que -en día- se despertó...Y aquí -Ferrán- deberemos considerar que a ZP (a pesar de sus carencias,que son muchas) nó...(En la UVI Española hay pocos bancos "Ingresados" y en Gran Bretañana; están casi todos...)
Que ocurrió...¿El Sr. Brown -tampoco- (al igual que le ocurrió a Bush) se enteró de lo que estaba ocurriendo en su País.?
¿...//...?
Y conste que ZP -para nada- es político de mi aceptación...Ni él; ni el "personaje" que le acompaña -actualmente- en el presente (obscuro) y en el futuro (más abscuro aún) económico...
En lo que sí muestro mi desacuerdo -Ferrán- es en la apreciación "estratégica" que haces sobre los impuestos. Verás: 20 eu. de incremento -en tiempos de crisis- no distinguen precisamente -a un Ayuntamiento- por su sensibilidad,respecto de tiempos difíciles. Coincidiremos en que a menos ingresos, menos servicios. Las dificultades debemos compartirlas...Pero -con dicha reflexión en la mano- es justo concluir que 20 eu. en momentos cómo el presente y en el bolsillo del ciudadano: Expresan -a quienes lo quieran entender- un concepto de sensibilidad coherente con el momento en que se vive...
Y otro tema: Al ciudadano -la verdad- no es que "alguien"tenga que decírsela. (Que también)...El ciudadano -Ferrán- la "verdad"; la vive y sufre en carnes,todos los días...Diariamente vivimos las insuficiencias,las negligencias,las faltas de celo,las injustificables actitudes de quienes hace poco lo daban todo y -hoy- niegan lo más imprescindible. A diario se nos dice que tenemos que comprender y justificar...Y todo éllo "además" de tener que entender que -ahora- "toca" subir unos impuestos y unos servicios...Y hacerlo "además" en la forma en que se hace.
Tu "puesto" -Ferrán- es el de "administrador" y el mío de administrado Y la..."sensibilidad" de no ser a la recíproca; nó és...Es otra cosa.
Saludos.
El senyor Ferran Falcó hauria de tenir mes sensibilitat, pel ciutadá de "a pie", i no volguer cercar el culpables nomes als grans lider europeus. En les mans del senyor Falcó, i del ajuntament al qui representa está el no pujar els impostos municipals, aquest 20 euros de mes, que han de pagar el ciutadans de Badalona. En les mans del senyor Falcó i del seu ajuntament, está el no deixar sense serveis el centre de Badalona (cinemes, restaurants etc) que farien que hagues mes consum, pero es impossible que la gent vingui a montar un negoci al centre, per lo prohibitiu dell lloguers i la cantitat d ímpostos que s´han de pagar. I ho dic amb coneixement de causa. En les mans del senyor Falcó i l´ajuntament al qui representa, estan moltes accions més efectives que lamentarse. El dissabte passejant per Canonge Baranera, vaig contar fins a 8 locals en lloguer o traspàs...... Segur que es podía fer quelcom mes.
Salutacions
el que dic és que no es tracta de rebaixar de 0'90 a 0'85€ la zona blava, o de 450 a 440 l'IBI....i dic, o no dic i per això no se m'entén, que som en una crisi que augura un canvi de creixement econòmic. i que els ajuntaments estan a la intempèrie, una mica com els ciutadans. Que podem fer més? sí, però demagògia i tonteries com a lleida, no. Perquè ja les estem fent. Renegociant lloguers, rebaixant partides, apretant contractes de serveis, comprant més barat. tot això, s'està fent. tot i que continuem poder apretant més el cinturó...n'estic segur.
que el centre es mor? la qüestió del picarol és trista, però es va decidir fa una pila d'anys. que els lloguers són cars? i tant! per això posar negocis és molt difícil...i requereix molta valentia i crèdit que ara, no es dóna. Cal esperar que els privats també reaccionin i rebaixin preus. Però no sé si aquí l'ajuntament hi pot actuar.
Lluís, entenc el que dius, però sobretot em sembla que no m'acabo d'explicar quan escric apressadament.
És cert que tenim molt pocs productes exempts d'IVA, però els tipus són:
- Tipus estàndard: és del 16%, i per sota nostre només hi ha Luxemburg, Xipre i el Regne Unit (15%).
- Tipus reduït: és del 7%, estem al mig de la taula, amb el mateix tipus que Bulgària i Alemanya.
Comparació bastant exhaustiva a http://ec.europa.eu/taxation_customs/resources/documents/taxation/vat/how_vat_works/rates/vat_rates_en.pdf.
Al ciudadano de a pie no le queda otra, intentar llevar la crisis lo mejor que se pueda convencidos de que en clave de humor " la crisis es una moda pasajera".
Dejame que te cuente un cuento,mas o menos dice asi. "El pais de las cucharas largas". Cuentan que un joven que quiso viajar,llego a un lugar donde pidio alojamiento,cuando se dirigia a su habitacion escucho gritos que venian del final de uno de los pasillos, se acerco hacia la puerta y la abrio.Lo que vio fue una gran mesa llena de los mejores manjares que te puedas imaginar, todos los invitados a la comida gritaban despavoridos porque les habian dado para comer unas cucharas con el mango muy largo de manera que todos podian acceder a toda la comida pero ninguno podia llevarsela a la boca,horrorizado salio corriendo y cuando llego a su habitacion escucho risas que venian del final del otro pasillo, se acerco hacia la puerta y la abrio. Era la misma imagen, pero aqui la gente cogia la comida y se la daba de comer a la persona que estaba a su lado, todos estaban contentos.
Yo estoy convencida de que cualquier tiempo que nos toque vivir, siempre es mejor octar por ayudar, aunque sea por el propio egoismo de poder salir adelante porque eso nos permite sobrevir.Creo que no es tan malo ser egoista, por que hay algo que es peor. Ser mezquino.Me gustaria con este cuento despertar,porque hoy mas que nunca la gente deberiamos ir todos a una .