(Ara, dedicat als tècnics)A partir dels missatges públics i privats que he anat rebent arran de la darrera entrada que vaig publicar, volia presentar una sèrie de reflexions per facilitar que continuï el debat:
1. Ens hem acostumat a anar endavant i endarrere en la nostra feina i encara no sabem treballar amb indicadors i amb enfocament a objectius. És urgent que n'aprenguem. I també a partir d'ara caldrà comptar una per una el nombre d'hores perdudes si un projecte se'n va enlaire: els polítics han de saber què s'hi juguen, quan prenen una decisió. Les nostres hores són diners, també, i és la seva responsabilitat. No anem pas a escalfar la cadira cada dia.
2. Ens cal replantejar el que fem com si realment venguéssim un producte i l'haguéssim de col·locar sigui com sigui: ens cal conèixer més el target al qual va destinat, identificar oportunitats i obstacles, i traçar línies estratègiques d'actuació. No ens podem permetre de no obtenir resultats. Recordo que una trobada de serveis en Modest Reixach feia la conferència inaugural, i ens va etzibar una cosa així: "Vostès aquí són 500, i la llengua catalana no avança: s'han plantejat què fan?" De tant en tant em ve al cap.
3. En els temps que corren, la improvisació és un gran perill. Tenim models europeus que hem anat veient en la munió de congressos a què hem assistit aquests dos anys, i hi ha persones expertes que ens poden ajudar a traçar el camí. No cal que tothom pensi, n'hi ha que en saben molt més que nosaltres i val la pena fer-los cas.
4. Hem de ser més hàbils i no anar tant amb el lliri a la mà (això m'ho dic cada dia, perquè quan s'és ingenu costa de veure-hi més enllà). Ens hem de fer valorar més, perquè hem passat, com m'agrada de dir sovint a la meva gent del Servei, de ser prescindibles a ser imprescindibles. D'això n'estic segura, i encara ahir en parlàvem amb el nostre vicerector 2.0, en Miquel Duran. La llengua és estratègica, si ara desapareixéssim les universitats no podrien encarar el procés d'internacionalització amb garanties. I si no treballem per definir unes quotes de català (i amb qualitat lingüística) els nostres estudiants no podran ser bons professionals en la nostra llengua. Per això, encara que a alguns els resultem incòmodes, hi som i hi serem.
5. El que fem val diners, ho sabem, i ara no és un bon moment. Però cal que s'inverteixi en llengües. Els plans estratègics no serveixen sense un pressupost al darrere. Potser entre tots hem d'ajudar a trobar altres vies, fonts de finançament addicionals. Els projectes europeus, per exemple. O els patrocinis. O els convenis amb institucions i organismes interessats en la formació que podem oferir.
6. Tenim el coneixement i l'experiència, això no ens ho treu ningú. Parlant de coneixement, si encara queda gent que no sap què és Infonomia, que s'hi connecti. La innovació, i la gestió del coneixement, és el nostre present i l'única garantia de futur. El seu fundador i president, Alfons Cornella, inaugurarà el nostre primer congrés de serveis lingüístics a l'estiu. En aquesta entrevista recent ens ofereix les claus de futur. Confio que sacsejarà les consciències, i que ens servirà per encarar els nous temps amb una visió més àmplia. Apunto només algunes de les seves idees força: cal que invertim més temps a llegir, en lloc de fer tantes reunions, hem d'interaccionar uns amb els altres, cal tenir un objectiu, cada dia hem d'aprendre una cosa nova, el lideratge valent consisteix a dir la veritat, qui té diners no té idees i qui té idees no té diners: cal relacionar visió i solidesa, IDEES X VALOR=RESULTATS.
7. Avui la foto és des de dalt del globus. Mirem-nos la realitat des de més amunt, amb perspectiva, i amb una visió global/glocal. Així segur que no fallarem.
Cal que n'aprenguem i siguem més operatius a l'hora de treballar. Fa massa temps que els tècnics ens ocupem d'anar tapant forats i no de treballar en projectes realment efectius a mitjà i llarg termini amb la formació necessària per aconseguir l'èxit que, imperativament, necessitem.
Cal que pensem, però sobretot que treballem.
Ensenyar una llengua a l'escola simplement per què figure a les estadístiques i enquestes oblidant-se dels fonaments de l'ús i promoció a arreu del país o un forma com un altra d'escalfar cadires.
El futur del pensament politic actual del català és deixar-lo com una llengua marginal i que com el llatí rete amb un objectiu de la simple constància curricular i d'ús marginal?.
Escomençant pels potents mitjans feixistes espanyols com La Sexta i el grupo Prisa i acabant fins els seus homolegs feixistes més extrems de la COPE.
Del tot d'acord amb el que dius. Hem de tenir sempre el pensament estratègic en la nostra feina. I això cal que es visualitzi i que flueixi des de les direccions dels serveis cap a les bases.
Només matisaria una cosa: el "No cal que tothom pensi". Més aviat diria que tothom hem de pensar, i que el pensament produït des de totes les posicions dels serveis lingüístics és imprescindible: si, per exempe, volem millorar l'atenció al públic, cal que les persones que hi tracten cada dia pensin en aquesta millora. Ara bé, el pensament, perquè sigui productiu, ha d'estar alineat amb els objectius de l'organització, i aquí tornem a la responsabilitat que tenen les direccions dels serveis lingüístics d'elaborar una visió potent de cap a on cal anar, construir les bases per arribar-hi i tenir la capacitat d'implicar-hi tot l'equip. Aviat és dit!