Patxi López té 4.000 amics al Facebook. Aquest matí, a poques hores de l'acabament de la campanya electoral, ha enviat un missatge a tots els seus amics en aquesta xarxa social amb el títol Necesito tu ayuda ¿me echas una mano? en què deia el que segueix a sota:
Hola, soy Patxi López,
A pocas horas de que los vascos vayamos a las urnas en el que será uno de los días más importante de nuestras vidas, me dirijo a ti para pedirte tu ayuda.
Te pido que me cedas tu barra de estado en Facebook/tuenti/twitter y que todos los que queremos que Euskadi cambie el próximo domingo, pongamos el mismo mensaje, 140 caractéres que pueden cambiar la historia de un país, unos pocos bytes que serán un grito en Internet.
Imagina la potencia de un mensaje multiplicado por miles de ciudadanos, repetido por ti, por tus amigos y los amigos de tus amigos, un virus democrático propagándose por la red, un momento histórico del que tu puedes ser parte.
Hoy viernes a las 13:01 y a las 20:01 cambia tu estatus en facebook y en tuenti y lanza un mensaje en Twitter en el que ponga:
" El domingo puede ser uno de los días más importante de nuestra vida. El cambio en Euskadi es posible, solo depende de ti.No lo olvides, vota"
Les eines 2.0 canvien la lògica de les campanyes. Els candidats i els seus equips s'estaran quiets durant la jornada de reflexió, però els partidaris d'uns o altres poden fer ús d'Internet fins a l'últim minut per mobilitzar l'electorat a través d'amics, coneguts i saludats. Amb Internet, la reglamentació de les juntes electorals queda superada, és massa 1.0. Els internautes no estan sotmesos als requisits dels candidats ni dels mitjans de comunicació, però en l'era en què el ciutadà és mitjà si vol ser-ne (gràcies a la web 2.0) quin sentit tenen determinats límits de l'era analògica?
Hola, soy Patxi López,
A pocas horas de que los vascos vayamos a las urnas en el que será uno de los días más importante de nuestras vidas, me dirijo a ti para pedirte tu ayuda.
Te pido que me cedas tu barra de estado en Facebook/tuenti/twitter y que todos los que queremos que Euskadi cambie el próximo domingo, pongamos el mismo mensaje, 140 caractéres que pueden cambiar la historia de un país, unos pocos bytes que serán un grito en Internet.
Imagina la potencia de un mensaje multiplicado por miles de ciudadanos, repetido por ti, por tus amigos y los amigos de tus amigos, un virus democrático propagándose por la red, un momento histórico del que tu puedes ser parte.
Hoy viernes a las 13:01 y a las 20:01 cambia tu estatus en facebook y en tuenti y lanza un mensaje en Twitter en el que ponga:
" El domingo puede ser uno de los días más importante de nuestra vida. El cambio en Euskadi es posible, solo depende de ti.No lo olvides, vota"
Les eines 2.0 canvien la lògica de les campanyes. Els candidats i els seus equips s'estaran quiets durant la jornada de reflexió, però els partidaris d'uns o altres poden fer ús d'Internet fins a l'últim minut per mobilitzar l'electorat a través d'amics, coneguts i saludats. Amb Internet, la reglamentació de les juntes electorals queda superada, és massa 1.0. Els internautes no estan sotmesos als requisits dels candidats ni dels mitjans de comunicació, però en l'era en què el ciutadà és mitjà si vol ser-ne (gràcies a la web 2.0) quin sentit tenen determinats límits de l'era analògica?
Peró sempre n'hi haurà que prefereixen elegir fer la jornada de reflexió i exercir el vot sense estar sotmesos al darrer bombardeig des del primer fins el darrer de tots els mitjans inclós el darrer minut del mateix dia de les eleccions.