Expliquen
moltes històries de la meua ciutat. Expliquen que pots viatjar en el
temps en cada cantó. O recórrer els cinc oceans en un sol matí. Que
allí els cotxes circulen a tres-cents quilòmetres l'hora i els lleons
campen lliures. Expliquen que hi ha edificis que semblen d'un altre
planeta, que les estrelles del rock hi passen l'hivern i que tots els
carrers desemboquen a mar.
Expliquen moltes històries de la meua ciutat.
I totes són increïbles.
Però encara hi ha els qui n'expliquen d'altres. I encara són més inversemblants. Expliquen que hi ha un anunci com aquest en la televisió pública. I en els cinemes. I en els carrers. I que els qui l'han produït es gasten milions d'euros a riure's de nosaltres, a passar-nos la mà per la cara, a deixar-nos com imbècils. Expliquen que no en tenen prou d'haver arrasat barris sencers, de condemnar-ne d'altres, de destruir l'essència màgica i popular del seu encant. Expliquen que treuen pit apropiant-se de la història mentre anihilen el nostre patrimoni cultural i emocional. O que defensen una llengua però que per explicar-ho n'utilitzen una altra. Expliquen que presumeixen d'una modernitat bastida en edificis per a uns pocs mentre arraconen el pulmó d'horta que ens encercla de vida a tots. Expliquen que s'enorgulleixen dels monstruosos aparadors que han construït mentre desmantellen el teixit associatiu i productiu que els hauria de sustentar. O que fan broma amb circuits de bòlids urbans mentre abandonen les víctimes d'uns transports públics sinistres i oblidats. Expliquen que es jacten d'haver gastat autèntiques fortunes en artistes i espectacles forans mentre sotmeten a l'apartheid cultural músics, actors, escriptors i creadors nadius en general. Expliquen que han construït un enorme parc zoològic mentre amunteguen els estudiants en barraques. Que han omplert de luxe el port mentre condemnen a l'ostracisme els qui feinegen en mar. Que han cobert els ponts de flors mentre col·loquen en un museu els qui treballaven els camps. Expliquen que lloen les bondats d'alcaldesses, regidors i els altres bufons de la cort mentre els diaris van plens de la ferum que no poden ocultar. Però també expliquen que aquesta ciutat és increïble. I ho és. Perquè, malgrat tot, sobreviu gràcies a l'esforç anònim dels qui se la creuen de veritat.
Expliquen moltes històries de la meua ciutat.
I totes són increïbles.
Però reals.
[Publicat a Vilaweb]
Expliquen moltes històries de la meua ciutat.
I totes són increïbles.
Però encara hi ha els qui n'expliquen d'altres. I encara són més inversemblants. Expliquen que hi ha un anunci com aquest en la televisió pública. I en els cinemes. I en els carrers. I que els qui l'han produït es gasten milions d'euros a riure's de nosaltres, a passar-nos la mà per la cara, a deixar-nos com imbècils. Expliquen que no en tenen prou d'haver arrasat barris sencers, de condemnar-ne d'altres, de destruir l'essència màgica i popular del seu encant. Expliquen que treuen pit apropiant-se de la història mentre anihilen el nostre patrimoni cultural i emocional. O que defensen una llengua però que per explicar-ho n'utilitzen una altra. Expliquen que presumeixen d'una modernitat bastida en edificis per a uns pocs mentre arraconen el pulmó d'horta que ens encercla de vida a tots. Expliquen que s'enorgulleixen dels monstruosos aparadors que han construït mentre desmantellen el teixit associatiu i productiu que els hauria de sustentar. O que fan broma amb circuits de bòlids urbans mentre abandonen les víctimes d'uns transports públics sinistres i oblidats. Expliquen que es jacten d'haver gastat autèntiques fortunes en artistes i espectacles forans mentre sotmeten a l'apartheid cultural músics, actors, escriptors i creadors nadius en general. Expliquen que han construït un enorme parc zoològic mentre amunteguen els estudiants en barraques. Que han omplert de luxe el port mentre condemnen a l'ostracisme els qui feinegen en mar. Que han cobert els ponts de flors mentre col·loquen en un museu els qui treballaven els camps. Expliquen que lloen les bondats d'alcaldesses, regidors i els altres bufons de la cort mentre els diaris van plens de la ferum que no poden ocultar. Però també expliquen que aquesta ciutat és increïble. I ho és. Perquè, malgrat tot, sobreviu gràcies a l'esforç anònim dels qui se la creuen de veritat.
Expliquen moltes històries de la meua ciutat.
I totes són increïbles.
Però reals.
[Publicat a Vilaweb]
Gràcies.
Des d'aquell moment el rei solía baixar al carrer per passejar, millor dit desfilar, ell i la seva cort davant l'atenta mirada dels vassalls empobrits, tot cregut que admiràven la riquessa del seu nou vestit.
Els vassalls, esporuguits uns i panxagraïts els altres, callàven i acceptàven l'engany al qual el rei havía estat sotmés, fent seua la mentida. Tothom en aquell país vivía instal·lat en la mentida i l'acceptava baix qualsevol pretext. Fins que un día, mentre el rei passejava vanitós davant la plebe, un xiquet eixerit, de ment desperta, cridà: "El rei va nú. El rei va nú". Un silenci trencà la solemnitat i s'escampà per tota la ciutat. Aleshores la gentada començà a mormolar: "És veritat, el rei va nú, el rei va nú". Tothom reconegué la veritat gràcies al crit innocent d'una criatura. Llavors el rei es mirà i descobrí, atònit i avergonyit, que realment anava nú pel carrer.
La gentada cada vegada cridava més i més, conscient de què el rei s'havía gastat en fantasíes els impostos que els recaptava, els diners necessaris per als seus fills, per a poder menjar, vestir i viure dignament. A la fí, tot el poble en peu i sabedors de la veritat, féren fòra el rei, la seva cort de panxagraïts i el lladregot del sastre.
Encara que açò siga una faula molt antiga, malauradament no cal anar molt lluny per saber de quin país parle.
Els valencians/es vivim al país de xauxa i ni tan sols podem parlar els qui ens hem tret la bena dels ulls. Ens han silenciat. Tot s'ensorrarà, serà llavors quan la gentada se n'adone?