Un treball preliminar publicat en una revista científica nord-americana revela que certs pèptids presents a la clara d'ou exerceixen un efecte hipotensor equiparable als inhibidors de l'ECA, la família més popular d'antihipertensius. Els pèptids són fragments proteics que mentre romanen a l'interior de la proteïna original es troben inactius, però quan són alliberats en un procés químic mostren una gran activitat biològica. És el cas de la cocció i, especialment, del fregit. En resum: els ous ferrats podrien ser una forma còmoda, senzilla i barata d'abaixar la tensió arterial. De moment només ho han experimentat amb rates, però tard o d'hora sabrem si produeixen el mateix efecte en els humans. Mentrestant, molta moderació amb els ous ferrats, no fos cas que l'estudi postpreliminar acabés determinant que també tenen efectes nocius fins ara desconeguts i que els rosegadors que els converteixen (és un dir) en l'element essencial de la seva dieta acaben patint migranyes i lumbàlgies.
Si ets una rata i vius en cert laboratori, ara mateix és molt possible que només mengis ous ferrats. Si ets humà i vius en un barri ple d'establiments de menjar ràpid, tens moltes opcions de ser un adepte al menjar escombraries i, segons un estudi presentat per l'Associació Americana d'Infart Cerebral, de patir un accident cerebrovascular. Té sentit, no? Si estàs envoltat d'aquesta mena de temptacions és més fàcil que et deixis endur pels teus impulsos; tenir-les lluny no garanteix res, és clar, però potser sí que estadísticament et situa en el bàndol dels menys propensos al menjar ràpid i als infarts cerebrals. Però voleu dir que calia fer un estudi per arribar a aquesta conclusió?
Barriades poc saludables
El que més m'ha cridat l'atenció són les explicacions de Lewis Morgenstern, professor de neurologia de la Universitat de Michigan: "El que encara desconeixem és si el menjar ràpid és l'únic responsable directe de l'increment del risc cerebrovascular o, pel contrari, la major presència d'aquest tipus de restaurants és un indicador que la barriada és poc saludable en general". Una barriada poc saludable en general, on és més fàcil que agafis tot tipus de malalties i, com a conseqüència lògica, la dinyis abans? Vosaltres feu el que vulgueu, però jo començaré a comptar els establiments de menjar ràpid que tinc a prop i, si passen de quatre o cinc, em començaré a plantejar una mudança.
Dietes i grans conclusions
El tercer treball mèdic de què vull parlar avui ha estat publicat, atenció, a The New England Journal of Medicine. Després d'estudiar més de 800 obesos, han arribat a la conclusió que cap dieta aconsegueix que el pes no es recuperi a llarg termini. No importa que incideixi en la quantitat de proteïnes, d'hidrats de carboni o de greixos; totes són efectives per aprimar-se, però és pràcticament segur que la persona que les segueix es tornarà a engreixar. Els motius? Seguir una dieta representa un gran esforç i la gent se n'acaba cansant. No importa que al principi estiguin molt motivats, perquè arriba un moment que diuen prou i tornen a menjar el mateix que abans. O més. No sé quant haurà costat fer aquest estudi, però des que l'he llegit se m'estan acudint unes quantes idees, propostes per fer nous estudis que, naturalment, dissenyaré i supervisaré jo mateix i després vendré a canvi d'uns bons calerons.
Només faltaria, dona, encara gràcies que em llegeixis de tant en tant. No sé si em mereixo els teus elogis, faig el que puc. Per a mi aquest bloc és com un exercici diari, de dilluns a divendres, tot i que moltes vegades he de robar temps d'allà on puc. Acabo de sopar un plat gegantí de macarrons i aviat aniré a dormir, que demà hem d'agafar l'AVE a les vuit del matí. Petons.