El pitjor és la impotència.
Que et truquin per avisar-te que han entrat a robar a casa teva i saber que no hi podràs arribar fins al cap de quatre hores. De voler abraçar algú i haver de conformar-te amb plorar entre taules buides.
El meu portàtil. La meva eina de treball. Me'l van regalar mons pares per l'aniversari l'any que vaig acabar la carrera. Documents, arxius, pensaments, infinitat de fotos... Còpies de seguretat? No vaig pensar-hi mai.
La reflex digital. La seva eina de treball. La vaig regalar al Jordi aquest Nadal. Mesos d'estalvis llençats a la claveguera.
Una altra càmera digital, un mp3 i vint miserables euros que romanien damunt la taula.
El pitjor és la impotència. Sentir-te vulnerable.
I em cago en aquest fill de puta, que no té altra cosa a fer que desgraciar un parell de 'mindundis' que fan mans i mànigues per arribar a final de mes. Qui havia de pensar que ningú entraria en una merda d'estudi de cinquanta metres quadrats? O es pensa que vivim en una mena de golfes perquè som uns bohemis?
Em fa fàstig que m'hagi remenat els calaixos de la tauleta de nit. M'ha destrossat la meva llibreta, ha fotut les grapes entre la meva roba interior. Ha xafardejat una caixeta on hi havia un anell, però es veu que era bijuteria. I el portàtil del Jordi està tan fet caldo que ni un lladre l'ha volgut.
Com a mínim podria haver tingut el detall de baixar la brossa. Cocodril merdós.
Que et truquin per avisar-te que han entrat a robar a casa teva i saber que no hi podràs arribar fins al cap de quatre hores. De voler abraçar algú i haver de conformar-te amb plorar entre taules buides.
El meu portàtil. La meva eina de treball. Me'l van regalar mons pares per l'aniversari l'any que vaig acabar la carrera. Documents, arxius, pensaments, infinitat de fotos... Còpies de seguretat? No vaig pensar-hi mai.
La reflex digital. La seva eina de treball. La vaig regalar al Jordi aquest Nadal. Mesos d'estalvis llençats a la claveguera.
Una altra càmera digital, un mp3 i vint miserables euros que romanien damunt la taula.
El pitjor és la impotència. Sentir-te vulnerable.
I em cago en aquest fill de puta, que no té altra cosa a fer que desgraciar un parell de 'mindundis' que fan mans i mànigues per arribar a final de mes. Qui havia de pensar que ningú entraria en una merda d'estudi de cinquanta metres quadrats? O es pensa que vivim en una mena de golfes perquè som uns bohemis?
Em fa fàstig que m'hagi remenat els calaixos de la tauleta de nit. M'ha destrossat la meva llibreta, ha fotut les grapes entre la meva roba interior. Ha xafardejat una caixeta on hi havia un anell, però es veu que era bijuteria. I el portàtil del Jordi està tan fet caldo que ni un lladre l'ha volgut.
Com a mínim podria haver tingut el detall de baixar la brossa. Cocodril merdós.
petonets!
petonets!
Llegint blocs he trobat el teu, em va pasar fa un temps un cas paregut, i se que es una putada, molts ánims!!
Ànims! I si necessiteu res ja ho sabeu!
Una abraçada
Ànims perquè allà on estigui la vida el castigarà!!!!!!!! o això esperem!!
un petó ben fort!
no és pel valor del q et prenen és q és teu
:-(
Ja saps que per qualsevol cosa estic aquí...
Ànims i foc al maleït lladre!
Mil petons, habibi!
c