Casualment en pocs dies m'he assabentat de dos amics que han hagut d'executar sengles Expedients de Regulació d'Ocupació, EROs. Ambdós casos són gent de direcció i honestos. Em consta i en dono fe atès els anys que treballem plegats i ens coneixem. I ambdós, us ho asseguro, angoixats i molt preocupats pels esdeveniments futurs. Una cosa està però està clara: l'objectiu ara és NO TANCAR. Si es tanca, la situació és irreversible, si es prenen mesures dràstiques existeix l'opció a recuperar-se. Però res garantit.Aquest fet em dona peu a parlar de l'economia. S'han escrit rius de tinta i els que venen. A mí només em ve al cap com a solució TREBALLAR. Coordinadament i cadascú des del seu àmbit al 120%. Si ho fan els polítics, les entitats financeres, les empreses i cooperatives, els autònoms i assalariats, els estudiants, els jubilats i tota la resta, tirarem el país i la societat endavant.
La queixa constant és un modus vivendi del que cames ajudeu-me! Estic fart de sentir queixes. Cada segon que es perd criticant és un segon que es perd de treballar. I si-us-plau, a aquestes alçades que ningú vingui entenent "treballar" com quelcom encorsetat o ranci. Em refereixo a l'abast ampli de la paraula. Esforç i Qualitat en allò que fem és el que demano. Fins i tot sense demanar res a canvi.
Els oportunistes i la picaresca cal desemmascarar-la allà on estigui. No fer-ho perpetua el model especulatiu. I a per totes amb els responsables per acció o omissió. I sota cap concepte podem aplicar la màxima "quan pitjor millor".
I menys ara. Els que més patiran, com sempre, són els més dèbils i desfavorits i, si les coses van a pitjor, se'ls hi agrujarà la situació.
I menys ara. Els que més patiran, com sempre, són els més dèbils i desfavorits i, si les coses van a pitjor, se'ls hi agrujarà la situació.
Les coses que no ens agraden les canviarem treballant. No discutint-les a una habitació tancats esperant crear les "condicions ideals" per després alliçonar i no fer res. PENSAR i FER. La situació és massa important per deixar-la només en mans dels qui ens hi han portat.
Pels qui tenim al darrere i pels que venen per davant. Pels avis i per en Martí.
No és el mateix la picaresca d'un empresari que el 2007 munta una delegació de la seva empresa a Rumania i ara presenta un concurs de creditors (cosa que ha passat recentment a Molins) que la picaresca d'un autònom que es veu asfixiat per la situació i realitza feines en "negre".
Penso que és dificil exigir que tothom sigui honrat quan estem veient que els governants i polítics son els primers que no ho son en bastants casos... Tot i així ho hauríem de ser sino volem que s'enfonsi tot i s'acabi imposant un sistema encara més agresiu amb les classes populars.
Sincerament penso que s'ha de treballar però amb uns límits i que permeti tenir una vida amb temps lliure i sense les preocupacions que tenim la majoria de gent avui en dia. Estem en una societat en que si treballes per l'estat o assalariat en una empresa es concep el treball d'una forma però si algú crea una empresa pròpia representa treballar intensament sense que això garantitzi un nivell de vida adequat i per molts factors pots acabar fracassant.
És dificil defensar un sistema més controlat des del sector públic si abans no aconseguim una societat més honesta però crec que aquest és l'únic camí viable sinó volem acabar pitjor...
La precarietat només fa que augmentar i el que ens ve a sobre. Pensa, per exemple, també amb la gent que està fent doctorats a la universitat. Teòricament tothom parla de la recerca i bla, bla, però les condicions laborals que tenen fan pena. I d'aquí a centenars d'exemples.
Per això més que mai cal reclamar valors com la solidaritat i la honestedat. És fàcil en temps de vaques grosses, però ara no. L'individualisme cubat durant aquests anys pot mostrar la seva cara més agressiva: "Em salvo jo i la resta que els hi donin". I a sobre van d'il·lustrats parlant de "darwinisme social". No en tenen ni idea.
Crec que el moviment social, com per exemple el de l'okupació, te la legimitat necessària per parlar, després d'anys d'ostrocisme i criminalització... i ara els mateixos que han desallotjat parlaen que "clar, lespeculació d'aquests anys..." per riure'n... i treballar. siau!