decalpeixet |
dijous, 26 de febrer de 2009 | 18:32h
Argument senzill. Càmera ben situada. Personatge als prolegòmens d'una escena estudiada. Res defraudarà. Objectiu fix, dobles planos que donin força. Vigilem i seguim "l'snuff movie" més pornogràfica: la recreació de la impunitat. L'autodefensa de l'estat ve ara disfressada de milícia ciutadana. Les patrulles veïnals en versió constitucional són tant repugnants com les més barates.A Lazkao, que ens queda casi tant lluy com la Barcelona de Vicky Cristina, s'ha rodat una de les pitjors escenes d'un film que massa temps fa que denigra. "Ull per ull, dent per dent" cridava l'extra en el colofó final de l'escena. El proper episodi, vindrà a explicar el triomf de la democràcia, de la valentia dels votants mallats, i potser de les pràctiques cinegètiques del torturador. És per donar-li varietat a la nit electoral, que ningú s'enganyi.
Aquell mall -ara no fotem- no és el de la creixent crispació dels fills de la llibertat, la convivència i del progrés. És el mall que esbotzava les portes de les seus de Batasuna, és el mall que rebenta centres socials autogestionats, el mall que executa els tancaments i registres judicials de la mort civil,... És un mall de coleccionista: amb mànec de fusta esculpit amb el "Ven y cuéntalo!" de l'ex-consellera de turisme unionista Rosa Díez.
Atenció però, -crítics i cinèfils-: el Bricomania electoral televisat ens suggereix alguna cosa ben sucusa. I si la seducció filmatogràfica no queda prou transparent, el jutge ens hi posa llum: al carrer, amb càrrecs. Qui és la última? Que ja hi ha cua. La "més enèrgica de les condemnes" ja no plou tant alegrement en aquest cas. Hi ha sequera i bufa un vent seré de "comprensió".
Aquesta democràcia cuinada a la Turcoisraeliana se suporta, se sosté, es manté i s'alimenta -no pas de la malatissa perverssió dels seus pitjors directors de cinema- sinò del públic que s'empassa qualsevol bodrio televisiu. Això ens fan creure. Però aquests artistes multimedia de premi Goya, només són funcionaris de la mediocritat. Funcionaris perquè la fan funcionar, i prou. Mentre, em considero nul per entendre res.
Aquell mall -ara no fotem- no és el de la creixent crispació dels fills de la llibertat, la convivència i del progrés. És el mall que esbotzava les portes de les seus de Batasuna, és el mall que rebenta centres socials autogestionats, el mall que executa els tancaments i registres judicials de la mort civil,... És un mall de coleccionista: amb mànec de fusta esculpit amb el "Ven y cuéntalo!" de l'ex-consellera de turisme unionista Rosa Díez.
Atenció però, -crítics i cinèfils-: el Bricomania electoral televisat ens suggereix alguna cosa ben sucusa. I si la seducció filmatogràfica no queda prou transparent, el jutge ens hi posa llum: al carrer, amb càrrecs. Qui és la última? Que ja hi ha cua. La "més enèrgica de les condemnes" ja no plou tant alegrement en aquest cas. Hi ha sequera i bufa un vent seré de "comprensió".
Aquesta democràcia cuinada a la Turcoisraeliana se suporta, se sosté, es manté i s'alimenta -no pas de la malatissa perverssió dels seus pitjors directors de cinema- sinò del públic que s'empassa qualsevol bodrio televisiu. Això ens fan creure. Però aquests artistes multimedia de premi Goya, només són funcionaris de la mediocritat. Funcionaris perquè la fan funcionar, i prou. Mentre, em considero nul per entendre res.
Agur Benhur!