El dimarts a la nit podria haver-me marcat una
bona exclusiva. Aviam, no hagués canviat el transcurs de la humanitat, no ens
enganyem. Però el fet és que poc després del partit del Barça vaig entrar a la
plana de Love Of Lesbian. Volia ensenyar a l'Edu, a la Montse i a la
Laia la nova imatge que els lesbians havien creat pel seu nou 1999, disc que
sortirà en menys d'un mes. La sorpresa va ser que al entrar ja havien penjat
tres temes, i dos d'ells amb només dues escoltes. Érem pràcticament els
primers (fora d'amics d'ells, familia, discogràfica, periodistes afins i un
llarg etc...) en escoltar-les.
Les quatre persones que érem allà som fans de Love Of Lesbian. Bé, som molt fans de Love Of Lesbian. Silenci per uns minuts. Com sonarà? Tots recordàvem el triomfal canvi d'idioma del It's Fiction al Maniobras de Escapismo, que es un disc senzill i a la vegada senzillament bo. Després vindria Cuentos chinos para niños del Japón y el triomf va continuar. Tot i que dubto que algú digui que el segon és un millor disc que el primer, aquesta segona experiència en espanyol va ser una passada. El disc estatal de fa dos anys sens dubte. Cançons com "Un dia en el parque", "Dios por dios es quatro" o "Los colores de una sombra" entre molts i molt altres.
Al que anàvem, després dels moments d'expectació d'aquest avançament, ens vam quedar tots una mica freds. Love Of Lesbian han de fer més que això, se'ls ha d'exigir més. Les cançons, a priori, enganxaven poc o res i la innovació en elles era nul·la respecte al que han fet fins ara. Tornava a casa pensant: està bé, però dubto que ningú es torni massa boig per aquestes cançons. Però ei, al loro, que només són 3 cançons i el disc segur que estarà genial, perquè els tios en saben, en saben molt.
La meva sorpresa és que el propi grup havia promocionat, via Facebook, que s'estrenaven aquestes cançons. I els comentaris de tothom, els missatges que deixaven, els estats eren d'absoluta eufòria davant aquest avanç. Llavors, vaig pensar en aquelles persones del "m'agrada tot perquè ho fa....", i és que queda tant bé dir que t'agraden les noves cançons de Love Of Lesbian. No amics, aquestes cançons no són res de l'altre món. Que no heu seguit el carreron d'aquesta gent? Més, els hem de demanar molt més! - i segur que ho donaran al 1999-.
Llavors vaig desconectar el facebook i vaig tornar a la feina mentre de fons, escoltava el Maniobras de Escapismo. Quin tros de disc, vaig pensar. Quan es va acabar, l'Itunes en va portar fins Travis. Genial, el seu darrer disc. És la bomba el darrer disc de Travis. Calfreds.
Podeu escoltar les noves cançons de LOL al seu myspace
El presumible primer senzill de 1999: Club de fans de John Boy
El que més m'agrada de tu és que ets crític. I això, sembla mentida, però la majoria de crítics musicals no ho tenen. M'agrades, company :)
Sobre LOL, doncs jo discrepo, crec que precisament Love of Lesbian són un grup que ha evolucionat més aviat poc en els darrers anys, sobre tot a partir del canvi d'idioma. És en les seves cançons que troben la màgia, cançons de pop rodones amb la mateixa fòrmula però noves històries, i no en la voluntat d'oferir alguna cosa nova. I per mi aquestes tres cançons són tot el que esperava d'elles, ni més ni menys.
És com Weezer. Excepte casos especials, quan més convencen és quan més s'assemblen a ells mateixos. Les fòrmules bones no s'esgoten mai!