vedra |
dimecres, 25 de febrer de 2009 | 23:32h
Company, amic i familiar.Avui, 25 de febrer de 2.009, ens has deixat. No per pròpia voluntat. Sinò per diverses circumstàcies alienes a tu.
Feia onzè anys que convivíem amb tu, el dia 14 de febrer va fer 11 anys que ens vam conèixer. Feia tan sols dos mesos que havies nascut. Vas arribar a casa petit i rodó, envoltat de referències d'un altre com tu, gros i fort, negre com el carbó, de nom Llop. Vas olorar la terra on va morir de vell, el nostre Llop. Vas crèixer en un pati obert al cel de dimensions considerables, per no tenir que sortir al carrer i fer totes les teves necessitats amb plena llibertat. Jugar amb nosaltres i crèixer amb les petites, Laia i Aina.
Durant aquests 11 anys, ha passat de tot, moments molts agradables i situacions molt complicades, hi ha hagut de tot. Els moments més desagradables han estat perillosos per les persones humanes, mossegades i caixalades fetes en situacions molt concretes. Et vas posar histèric amb la meva mare a Formentera, mossegant-la en una cama molt ferotgement. Després vas mossegar al Quique quan et va volgué retirar el plat a on et va donar una resta de menjar. Ara fa dos dies també vas mossegar en Jaume, quan tu vas seure damunt un sofà de casa seva i ell naturalment et va dir que baixessis. Són moments que han marcat la teva trajectòria i la nostra.
Et va costar adaptar-te a Formentera, d'estar sempre amollat pel pati gran de casa a haver d'estar fermat entre les dues savines per mor que t'escapessis pels camins i indrets de l'illa, emperò els anys que has vingut per l'illa, pujant i baixant dels vaixells i passejant i corren pels camins, ens ho hem passat bé.
Els darrers dies han estat un mareig i una disbauxa per tu i per tots nosaltres. Ja sabia que quan ens marxéssim de la casa del pati gran, tot seria molt complicat per tu i per nosaltres. Tu has estat el més perjudicat.
Avui al matí, junts amb la Pilar hem fet el darrer viatge amb el 4X4, tu al darrera com sempre, dret i mirant per les finestres, bordant quan veies passar algun altre ésser de la teva espècie. Semblava com si tornessím a la casa del teu pati gran però no hi hem arribat. No podíem.
Hem estat acariciant-te tota l'estona que ha durat l'operació, ràpida i digna, com et mereixies. Has quedat dormit plàcidament per sempre més.
Ha estat un dia trist i plè de llàgrimes, mai t'oblidarem, BRUC.
