La setmana passada vaig adonar-me, mentre viatjava cap a Amposta per a pronunciar una conferència convidat per Atictes -associació pionera en la promoció i difusió de les tecnologies de la informació a les Terres de l’Ebre- que havia superat els 500 seguidors de Twitter. De fet, en el moment en què escric aquest post, tot just tornat d’una visita intensa a
No és una qüestió numèrica, no es tracta de tenir com més seguidors millor, no és cap competència de quantitat, del què es tracta és d’entrar en contacte personal, directe i diari amb una comunitat de persones que, com jo mateix, han apostat per aquesta gran xarxa de microbloging que és Twitter.
En el meu cas, relacionar-me amb un perfil de Twitter significa triar una de les eines de comunicació 2.0 amb més alt component social. El gran valor d’aquesta xarxa, que gràcies a un creixement d’usuaris del 600% en el darrer any s’ha situat com la tercera eina més utilitzada d’internet, és la participació en primera persona, és l’ingredient personal de relació i de comunicació directe. Serveix per a comunicar un missatge de 140 caràcters però, sobre tot, serveix per a relacionar-se. I per als polítics és una nova forma de teixir complicitats amb la ciutadania de manera clara, senzilla i instantània. No podem oblidar que els càrrecs electes treballem al servei del ciutadà i aquesta és una nova manera de trobar-nos.
Haig de reconèixer que Twitter em va enganxar des del primer moment. Per la seva simplicitat, per les seves capacitats (de generar comunitat, de coneixement, d’implicació personal) i per l’oportunitat de relatar, de manera breu, els molts moments que conformen un dia qualsevol d’Ernest Benach. A Twitter he trobat un canal de relació i de participació per conèixer millor la gent que m’interessa i perquè els altres em coneguin a mi.
Us deixo un vídeo que explica de manera fàcil què és i per a què serveix Twitter:
Twitter in Plain English from leelefever on Vimeo.
