Una de les característiques que més criden l'atenció en el recorregut diari per les marines és el transcurs del paisatge. És impossible creuar les muntanyes sense fer breus viatges cap als temps dels moriscos. Al final, quan Santa Bàrbara trau el nas per l'hortizó, la terra ja ha adquirit quelcom de llunar, i cap subconscient no s'estranyaria trobar un dia d'aquests a Neil Armstrong al peatge, intentant cobrar els 6 euros (i mig) que pague d'autopista cada dia (d'anada). De tornada cap a casa, per la vesprada, el desert alacantí es difumina en vinya passada la Bèrnia -el túnel del Mascarat-. Avançant amb parsimònia, em torbe recitant les cadenes muntanyoses com una pregària: Puigcampana, Bèrnia, Montgó, Segària. Aquesta última -que pareix un home mort-, es desfà en marjal, i la planúria m'obre pas cap al meu país petit.
Les fronteres de la meua comarca es dibuixen, en aquestes circumstàncies, des de l'horitzó, i obrin la la porta acollidores. Perquè la Safor té això: es pot palpar amb els ulls. El circ de la Safor al sud, el Montdúver al nord, i la Vall del riu Vernissa a l'interior. Enmig d'aquestes quatre parets que són ma casa, els pobles -cada volta menys menuts- disparen cadascú el seu campanar cap amunt, com una bengala. I és divertit, amb aquestes formes, pintar les parets de casa en un post a l'oli com aquest.
Les fronteres de la meua comarca es dibuixen, en aquestes circumstàncies, des de l'horitzó, i obrin la la porta acollidores. Perquè la Safor té això: es pot palpar amb els ulls. El circ de la Safor al sud, el Montdúver al nord, i la Vall del riu Vernissa a l'interior. Enmig d'aquestes quatre parets que són ma casa, els pobles -cada volta menys menuts- disparen cadascú el seu campanar cap amunt, com una bengala. I és divertit, amb aquestes formes, pintar les parets de casa en un post a l'oli com aquest.
La Safor és una experiència, i no sols per l'ample melic dels seus habitants. Riu, platja, muntanyes quasi com les de la Marina, hortes com les de l'Horta. Uff, jo no em puc resistir!
Per cert, al meu blog hi ha faena per tu! b7
Una abraçada.
Una abraçada!