Quan era jove, fins i tot quan era petit, em feia molta vergonya disfressar-me. De fet, no recordo més d’una vegada en què amb la història del Carnestoltes arribés a fer-ho. Avui encara me’n fa. Suposo que no suporto que la gent no em vegi tal i com jo crec que sóc. I encara pitjor: no suporto mirar-me al mirall i veure-hi un altre
A mi m'hagués agradat disfressar-me per carnestoltes i fer la rua i riure darrera la màscara quan no sapiguessin qui sóc. I ja veus el handicap no perdona... En el meu cas podria dir: aunque la mona se vista de seda... mona se queda. He, he!!! Salut company!
És que jo a més a més tinc un problema. A mi les festes "obligatòries" sempre se m'han posat malament. Però suposo que en el fons el que passa és que necessito constantment reconèixer-me i si no puc fer-ho perquè vaig disfressat ho passo malament. Bé, segur que hi ha una explicació psicoanalítica per al fet que a uns els agradi molt disfressar-se i a d'altres gens, no?
A mi m'hagués agradat disfressar-me per carnestoltes i fer la rua i riure darrera la màscara quan no sapiguessin qui sóc. I ja veus el handicap no perdona...
En el meu cas podria dir: aunque la mona se vista de seda... mona se queda. He, he!!!
Salut company!
És que jo a més a més tinc un problema. A mi les festes "obligatòries" sempre se m'han posat malament.
Però suposo que en el fons el que passa és que necessito constantment reconèixer-me i si no puc fer-ho perquè vaig disfressat ho passo malament. Bé, segur que hi ha una explicació psicoanalítica per al fet que a uns els agradi molt disfressar-se i a d'altres gens, no?