Pardines celebra el Carnaval, com molts altres pobles del Pirineu, amb una ollada col·lectiva, cuinada al mig de la plaça. Una menja calenta i ben nutritiva, que es reparteix gratuïtament a tothom qui s'acosta, siguin veïns de tot l'any o capdesetmaners com nosaltres o visitants ocasionals, que també n'hi ha. Dues olles de "farinetes" (farina de blat de moro bullida en una mena de brou de porc) i dues més de "ranxo" de mongetes seques, butifarra i xoriço, tot plegat completat amb rostes de cansalada, pa i vi. Aquest és el menú col·lectiu de diumenge de Carnaval a més de 1.200 metres d'alçada. (N'hi ha més)
Les quatre olles són cuinades pacientment durant tot el matí per dos cuiners retirats, que viuen al poble i que ho fan per mantenir viva la flama d'aquesta festa popular. No sé què passarà quan ja no hi siguin... És el primer any que visc les Farinetes de Pardines de veritat, perquè fa dos anys la pluja va aigualir la celebració i la va relegar al soterrani de l'Ajuntament, sense foc a terra i amb la meitat de les olles en funcionament. I l'any passat no vaig poder pujar-hi. Per això, em feia il·lusió poder viure-la enguany: em sembla una festa senzilla, elemental, que crida als sentits del gust i de l'olfacte, que té a veure molt amb el fred que acostuma a fer a l'hivern a muntanya i amb la necessitat de compartir menges calorífiques i barates, fetes amb els ingredients del porc accessibles en el món rural. La d'ahir va ser una estona agradable a l'aire lliure, compartint menjar i bromes amb la gent amb qui cada vegada compartim més coses.
Us recomano el bloc d'aquest arquitecte valencià, sempre ple d'excel·lents articles sobre la situació que viu la nostra nació, sobre art i arquitectura o sobre la quotidianitat que ens permet sobreviure.
Incansable, lúcid, genial, sempre meticulós... el bloc d'en Vicent és del tot recomanable. Costa trobar algú que tingui més clar que ell el país sencer que compartim i alhora pugui donar més arguments per treballar per la seva llibertat plena.
Un blog suggerent com pocs, el de l'amic José Miguel Mauriz: l'art i la fotografia digitals, explicats a fons i amb centenars d'il·lustracions. Una alegria per als sentits!
Ja retornat del seu emocionant viatge per Amèrica del Sud (novembre 2007 - gener 2008), el bloc d'en Xavier continua sent una font interessant d'històries i un exemple de bon periodisme
Entitat que aplega professionals de diferents branques (economistes, enginyers, periodistes...) amb l'objectiu comú d'ajudar el país a anar assolint més cotes de sobirania. Comparteix seu i infrastructura amb el GPRB.
El web oficial d'aquest grup periodístic, del qual formo part activament. Allí hi trobareu informació sobre l'espai català de comunicació, tan prim encara...
Observatori crític dels mitjans de comunicació del nostre país, una eina impulsada pel Grup de Periodistes Ramon Barnils per contribuir a una professió més autocrítica.
Aquí trobareu en què consisteix aquesta interessant iniciativa per ajudar a parlar la nostra llengua a la gent que l'està aprenent. Us animo a fer-vos-en voluntari.
