Últim concert. Això s'acaba. Sentiments. Emoció. Un punt de nostàlgia. Al cap i a la fi, mai hem deixat de tocar. Des de fa quinze anys. Des que érem adolescents. Avui, a més, toquem a Berlin, lluny de casa però també amb la nostra gent. Aquesta ciutat és especial per a nosaltres. Hi hem tocat moltes vegades. Sempre ens hem sentit com a casa. Al Kato, a la Supa Molly, als carrers de Kreuzberg un 1 de maig, a la pizzeria del Mauro, al Sunflower, als locals d'Antifa, al pis de Lucha Amada. Berlin també ens pertany. O també li pertanyem. Avui es demostra. Més d'un miler persones omplen la mítica SO36. No queden entrades.Totohom crida. Canta. Es desfoga. Abans toquen els Boikot. Després els Talko. Estem entre amics. Ens ho passem bé. Genial. Suem de felicitat. Perquè sabem que tardarem en tornar a fer-ho.
Hem decidit plegar quatre mesos. Fins a juliol no farem cap concert enlloc. I fins a finals d'any no en farem cap a casa. Una llarga travessia. És hora de plegar veles. D'agafar forces. De descansar i girar rumb. Sempre ho enyorarem, però. Sempre us enyorarem.
