AVíS A NAVEGANTS I COMENTARISTES: ÉS POSSIBLE QUE TINGUEU DIFICULTATS PER A DEIXAR COMENTARIS SI UTILITZEU INTERNET EXPLORER. SI ÉS AIXÍ, AGRAIRIA MOLT QUE M'HO COMUNIQUEU A labelendemadrid@gmail.com, SI US PLAU, I ME'LS ENVIEU SI VOLEU QUE ELS PUBLIQUI. ALTRES NAVEGADORS COM GOOGLE CHROME, MOZILLA FIREFOX, SAFARI, O LINUX-UBUNTÚ, NO DONEN PROBLEMES.
Anava a fer un post: Jo tenia sis anys i era a escola... I m'he topat amb un altre...
Fa anys que, arribat aquest punt al calendari, esmorzem irremeiablement amb la pregunta obligada del dia... Avui no, avui ni tan sols els senyors i senyores diputats i diputades, han estat (ni asseguts, ni amagats com fa 28 anys) als seus escons que romanen freds i buits per vacances
Avui, tret de que algú hagi preguntat a Pe on era fa 28 anys (també en tenia sis i també seria a escola) "la pregunta eFa" -i les respostes iXs- han passat d'allò més desapercebudes.
Só en Sant Joan |
dimecres, 25 de febrer de 2009 | 11:13h
A les Illes Balears les finques rurals, possessions, porten el distintiu Son que prové de les fites amb les quals els propietaris proclamaven el seu domini (Só en Busquets s'esdevé Son Busquets, Só en Cladera ,Son Cladera, etc). Ara virtualment tindrem Son Madrida = Só na Madrida.
En principi volia anomenar el bloc "Sons de Madrid.CAT" tot fet referència als sons (paraules) recíprocs que senten tant aquí com allí, i d'aquí el subtítol del bloc: so i ressò del re... (del re-gne? o del re-s o del no res) I alhora volia fer referència també a la música (els sons cantats) en català, i a la tesina doctoral que n'he feta i que -entre d'altres motius- m'han reforçat la meva catalanofília (que ja venia d'abans, però això és una altra història que un dia explicaré...)
Després ho vaig deixar en singular ["So (sonido) de Madrid.CAT") però de seguida vaig veure que posant-li l'accent, hi podia fer un joc de paraules, tot jugant amb la quasi homofonia de Só i So i fer referència no només als "sons catalans.mad" o als "sons madrilenys.cat"; sinó també al meu orígen [sóc=só en català antic]
"Sóc de Madrid" (en lloc de Sóc a Madrid) a més és una frase que repeteixo molt, tot aclarint que no sóc una catalana que hi viu (la gent es confon sovint) sinó una madrilenya que parlo català encara que mai hagi viscut -ni visc- a Catalunya (tret dels innombrables viatges curts que hi faig i algunes temporadetes més llargues que hi he estat i que mai han passat d'un més tot seguit)
Però ves per on, no hi havia pensat en aquest significat i sentit que tu li has trobat i que a més m'agrada molt. A més si t'hi fixes, encara se'n pot fer un nou joc de paraules: Só na Madrida / Sona Madrid (o Madrid suena, que diriem per aquí)
valldalbaidi |
dimarts, 24 de febrer de 2009 | 11:05h
Avui no, avui ni tan sols els senyors i senyores diputats i diputades, han estat (ni asseguts, ni amagats com fa 28 anys) als seus escons que romanen freds i buits per vacances (MOLT BO)
Tens raó, no crec que Pe -ni PePés- se'n recordin com nosaltres, ni que ho vulguin recordar. Però efectivament, "manda huevos" -com
diguè "su señoría" Trillo quan no estava fent vacances- que en tinguin
més que un mestre d'escola... que com tu ben sabràs, tampoc no en són
tantes com creu la gent -si s'és un bon mestre- entre avaluacions i
exàmens i preparar classes... en canvi els mestres dolents estan de vacances
permanents... com "sus señorias" diputats
A cal Joan Olivares, a Otos (a la Vall d'Albaida) el poble dels rellotges de sol... Pels qui gusten del turisme rural i les activitats culturals i lúdiques.
Lentament em trec els guants de la metàfora, perquè vull escriure a pèl sobre els dies que passen... Lentament em trec l'abric de l'escapisme, per dibuixar bell somriures sobre les paraules...
I somniant t’explico tot el que no et sé dir:
que el teu nom sona com un pessic quan el dic,
que no puc pensar a fer res de res quan no hi ets
i quan hi ets no em reconec.
Trobo a faltar un got de llet i torrades de pa amb mantega...
http://www.marcparrot.com/marc_parrot_cat.html
Soy Mujer y un dulce calor me abriga cuando el mundo me golpea. Es el calor de las otras mujeres, de aquellas que no conocí, pero que forjaron un suelo común. Alejandra Pizarnik.
Una salutació
I alhora volia fer referència també a la música (els sons cantats) en català, i a la tesina doctoral que n'he feta i que -entre d'altres motius- m'han reforçat la meva catalanofília (que ja venia d'abans, però això és una altra història que un dia explicaré...)
Després ho vaig deixar en singular ["So (sonido) de Madrid.CAT") però de seguida vaig veure que posant-li l'accent, hi podia fer un joc de paraules, tot jugant amb la quasi homofonia de Só i So i fer referència no només als "sons catalans.mad" o als "sons madrilenys.cat"; sinó també al meu orígen [sóc=só en català antic]
"Sóc de Madrid" (en lloc de Sóc a Madrid) a més és una frase que repeteixo molt, tot aclarint que no sóc una catalana que hi viu (la gent es confon sovint) sinó una madrilenya que parlo català encara que mai hagi viscut -ni visc- a Catalunya (tret dels innombrables viatges curts que hi faig i algunes temporadetes més llargues que hi he estat i que mai han passat d'un més tot seguit)
Però ves per on, no hi havia pensat en aquest significat i sentit que tu li has trobat i que a més m'agrada molt. A més si t'hi fixes, encara se'n pot fer un nou joc de paraules: Só na Madrida / Sona Madrid (o Madrid suena, que diriem per aquí)
Una Salutació i moltes gracis.
diguè "su señoría" Trillo quan no estava fent vacances- que en tinguin
més que un mestre d'escola... que com tu ben sabràs, tampoc no en són
tantes com creu la gent -si s'és un bon mestre- entre avaluacions i
exàmens i preparar classes... en canvi els mestres dolents estan de vacances
permanents... com "sus señorias" diputats
Una salutació i gràcies