Les marmotes necessitem un estímul extraordinari per alçar-nos tots els dies a les set. El mes de novembre va ser la novetat de la feina. En arribar a desembre, l'estímul m'arribà gràcies a un regal en forma d'olor a cafè i pensament a George Clooney. Ara, quan la imatge de George Clooney em recorda més al despertador que a la sensualitat de la varietat aràbiga, el contrapes que m'ajuda a incorporar-me pels matins se m'encén puntualment a les 6.59: la ràdio. Em pose les sabatilles i em rente les dents endollada a la ràdio nacional de PRISA, perquè s'ha passat les últimes setmanes informant puntualment de la cremà dels ninots manifassers que ens manen ja des d'abans que jo tinguera dret a vot -calcula els anys-. El ninot central de la falla, representat per un elefant gegant en equilibri, a la vista de l'arribada dels bombers, sent olor a fum i es remou desinquet. I és la recreació en aquesta íntima gaubança, en aquesta convicció que no hay mal que dure cien años, ni cuerpo que lo resista, que reactive les neurones i carregue la bateria per a un nou dia.
De camí cap a la Vila la joia es transforma en morbo, i a l'alçada de Terra Mítica me'n passe a ràdio 9, per a escoltar allò que ells anomenen tertúlia; desenganyeu-vos, no és més que una gran orgia col·lectiva, on es dediquen a masturbar-se mútuament i a flagel·lar qualsevol amenaça externa, sense deixar sentir veus opositores al pensament únic del règim. L'única possibilitat que acaben arrencant-se-la d'un mos uns contertulis a uns altres és per la cisma que assetja al partit de la veritat única i de la democràcia absoluta. Tot arribarà: el dia de demà ja tindré una altra excusa per alçar-me pletòrica a les set del matí.
Petons, Marina.