Com pateixo als derbis i que poc m'agraden...
M'explicà un amic de Vallekas, que un derbi es lo que viene siendo mayormente un evento deportivo donde los competidores "son" ambos "de casa".... Però... Que vol dir "ser de casa"? Que vol dir exactament "ser de" i tanmateix quina és la "casa" en qüestió..?
Ahir miraren el derbi que pertocava, i ens varem anar a dormir decebuts. No tant pel resultat sinó perquè -segons la lògica del meu amic- en un derbi, si tots dos "són" de "casa", perdi qui perdi, la casa sempre perd. I en tot cas, guany qui guany, ser derrotats pel germà sempre ens deixa amb el corazón partío...
Per si de cas a algú l'ha portat a confusió allò del germà, aclariré que no parlo pas del Barça-Espanyol d'ahir vespre (si en parles, potser al germà li hauria dit directament pel seu nom... "Caïn"? )
Cap derbi ahir al Camp Nou: com deia el meu amic, un derbi és un partit que s'hi juga entre equips tots dos "de" casa"... I l'Espanyol, en tot cas, és "a" casa, però no és pas "de" casa vostra (ni de la meva)...
El derbi, doncs, fou un altre...
Per si de cas a algú l'ha portat a confusió allò del germà, aclariré que no parlo pas del Barça-Espanyol d'ahir vespre (si en parles, potser al germà li hauria dit directament pel seu nom... "Caïn"? )
Cap derbi ahir al Camp Nou: com deia el meu amic, un derbi és un partit que s'hi juga entre equips tots dos "de" casa"... I l'Espanyol, en tot cas, és "a" casa, però no és pas "de" casa vostra (ni de la meva)...
El derbi, doncs, fou un altre...
El derbi fou el Madrid-Betis...
Si, confeso: a casa meva -como sol passar aquí a can Cibeles- sempre hem estat del Madrid tret de món germà que -abduït de nen per forces estranyes i seduït pels colors i l'origen andalús que tenim- ell és del Betis manque pierda, oé.
Si, confeso: a casa meva -como sol passar aquí a can Cibeles- sempre hem estat del Madrid tret de món germà que -abduït de nen per forces estranyes i seduït pels colors i l'origen andalús que tenim- ell és del Betis manque pierda, oé.
Així doncs, si tots dos equips eren de casa -dels membres del meu clan familiar respectivament, s'entèn- podríem dir, per tant, que a can Murillo ahir, n'hi haguè un derbi casolà.
Fa temps que no hi visc amb els pares i més temps encara que no veig els partits acompanyada pel meu clan, entre d'altres motius per no acabar barallant-nos-hi... i especialment si són entre el Madrid i el Barça.
I és que, malgrat al meu cor n'hi ha -i n'hi haurà sempre- un raconet blanco y dulce cual merengue; la meva catalanofília i l'estimació blaugrana que tinc, però, em fa ser sospitosa de traició a qualsevol trobada futbolera que hi hagi a la casa de los Murillo-Martínez. Tan sospitosa, paradoxalment, com sóc -donada la meva fília blanca- entre els culés de mena...
I és que, malgrat al meu cor n'hi ha -i n'hi haurà sempre- un raconet blanco y dulce cual merengue; la meva catalanofília i l'estimació blaugrana que tinc, però, em fa ser sospitosa de traició a qualsevol trobada futbolera que hi hagi a la casa de los Murillo-Martínez. Tan sospitosa, paradoxalment, com sóc -donada la meva fília blanca- entre els culés de mena...
Si, sóc
del Madrid des de sempre, i sí, m'estimo el Barça d'un temps ençà...
Sóc per això una adultera infidel al meu equip de tota la vida? L'he traït? Ja no me l'estimo? ...
Sóc per això una adultera infidel al meu equip de tota la vida? L'he traït? Ja no me l'estimo? ...
No ho crec, m'estimo el Madrid com qui s'estima els pares, la
família, els amics i els records de l'infantesa... Me l'estimo com qui
s'estima els seus orígens, les arrels... I ja se'n sap -ho va cantar
en Raimon- que qui perds els orígens perd identitat...i la meva està clara: jo ja era del Madriz
abans d'aprendre a llegir i molt abans de saber de l'existència dels
catalans.
Identitat
que, però, no em treu ni de bon tros la meva estimació pel Barça. Ben
al contrari, la fa més emocionant, més prohibida i encara més desitjada per ser-ho... Està feta d'altra
pasta... és una estimació passional, de les de festejar, d'enamorats
que fa temps que tontegen sense acabar de donar-se el "si, quiero" tot enterbolits pels entrebancs i les retiències dels montescos i capuletos"encaje de bolillos" per estimar-se sense ferir ningú... Així m'estimo jo al Barça respectius. Dos enamorats secrets que han de fer
Llavors abstinguin-se'n, no em preguntin, si us plau, a qui m'estimo més (si a papà o a mamà...si la famiília o l'enamorat, si el blanc o el blaugrana...)
perquè són amors diferents, i tots dos de casa (la
meva particular). No preguntin, perquè la resposta dependrà de qui faci la pregunta i de si la fa amb animadversió cap algun de tots dos equips; i en
tal cas, sempre faré costat a aquell de tots dos que sigui atacat, ja sigui per l'altre equip, com per qualsevol.
Amb aquest panorama -i atès que tinc el cor dividit entre capuletos i montescos- com s'hauran pogut imaginar els méus derbis particulars
(ja sigui Madrid-Barça o Barça-Madrid) són ben peculiars i soferts, sigui el que sigui el resultat. Tan peculiars i soferts que donarien per uns quants post...
...El proper 3 de maig tinc l'enamorat convidat a casa dels pares... ja explicaré llavors si me n'he sortit ...
