Dimecres vam arribar a Narón, un poble molt proper a Ferrol, la ciutat del Caudillo por la grácia de Dios. Allà hi actuàvem l’endemà. Ens estàvem a la cadena d’hotels Husa Odeon, propietat de l'ex-vicepresident del FC Barcelona, Joan Gaspart. Tot lliga.Easy to be hard - B. S. O. del musical Hair
L’hotel estava a les afores del poble, a una zona plena de naus
industrials, blocs de pisos desanimats i pubs i discotèques
d’inspiració diversa.
Com que per anar a Ferrol hauríem d’haver agafat transport públic i no hi havíen gaires ganes d’anar a la ciutat del dictador, ens vam quedar per l’hotel i rodalíes. L’entorn era tan lamentable i desolador que l’única excursió que vaig fer va ser per anar al DIA a comprar alguna cosa pel sopar cojunt que havíem de fer aquella nit.
El tècnic, en Pedro, ens havia convidat a la seva “suite” a sopar i a veure el documental que havia fet sobre l’obra de teatre que la companyia havia estat representant al Tantarantana, “Teatro y miséria en el primer franquismo”. L’obra que es va representar durant les festes de Nadal i fins mitjans de gener a la sala de Barcelona és d’un text del dramaturg José Sanchis Sinisterre. Un text sobre la vida i les dificultats de diverses victimes anònimes del franquisme a Espanya. L’obra consta d’una sèrie d’escenes que retraten vides diferents de gent que va patir el règim. Diferents situacions amb diferents personatges en una successió cronològica. Un dels temes que es toquen més a l’obra és el de la por d’aquestes victimes. La por a ser descoberts pel règim, la por al què han de viure, la por a l’oblit de la societat. Sota quina mena de pressions vivíen els que lluitaven secretament contra la dictadura? Com podíen conciliar la seva vida secreta i la seva vida pública? Podíen els seus ideals mantenir-se ferms en aquelles condicions sense posar en perill les seves vides? O fins i tot les vides de les seves persones més estimades? El documental està fet a base de retalls de les escenes de l’obra, entrevistes als actors i a la directora, la Pepa Calvo, així com fragments de la xerrada que va fer el propi autor, Sanchis Sinisterre, al mateix Tantarantana pocs dies després de l’estrena abans de Nadal. El fil conductor son els temes dels que parla l’obra; el terror, la misèria, el franquisme, l’oblit, la repressió.
El dijous vam actuar a una escola, religiosa (és clar) de Ferrol. No hi va haver cap incidència destacable. El típic murmuri d’alguns sectors del públic i alguns espectadors dormint escarxofats en unes butaques força incòmodes. Aquell dia ens despedíem de la coordinadora que Eina d’Escola té a Galizia aquest any, la Carolina. Una noia que ens ha acompanyat durant aquestes dues llargues setmanes a totes les escoles i a tots els teatres on hem actuat. Al final no li vaig arribar fer mai la broma típica de cantar-li la cançó aquella amb el seu nom. Vaig aconseguir sorprendre’m a mi mateix.
Com que per anar a Ferrol hauríem d’haver agafat transport públic i no hi havíen gaires ganes d’anar a la ciutat del dictador, ens vam quedar per l’hotel i rodalíes. L’entorn era tan lamentable i desolador que l’única excursió que vaig fer va ser per anar al DIA a comprar alguna cosa pel sopar cojunt que havíem de fer aquella nit.
El tècnic, en Pedro, ens havia convidat a la seva “suite” a sopar i a veure el documental que havia fet sobre l’obra de teatre que la companyia havia estat representant al Tantarantana, “Teatro y miséria en el primer franquismo”. L’obra que es va representar durant les festes de Nadal i fins mitjans de gener a la sala de Barcelona és d’un text del dramaturg José Sanchis Sinisterre. Un text sobre la vida i les dificultats de diverses victimes anònimes del franquisme a Espanya. L’obra consta d’una sèrie d’escenes que retraten vides diferents de gent que va patir el règim. Diferents situacions amb diferents personatges en una successió cronològica. Un dels temes que es toquen més a l’obra és el de la por d’aquestes victimes. La por a ser descoberts pel règim, la por al què han de viure, la por a l’oblit de la societat. Sota quina mena de pressions vivíen els que lluitaven secretament contra la dictadura? Com podíen conciliar la seva vida secreta i la seva vida pública? Podíen els seus ideals mantenir-se ferms en aquelles condicions sense posar en perill les seves vides? O fins i tot les vides de les seves persones més estimades? El documental està fet a base de retalls de les escenes de l’obra, entrevistes als actors i a la directora, la Pepa Calvo, així com fragments de la xerrada que va fer el propi autor, Sanchis Sinisterre, al mateix Tantarantana pocs dies després de l’estrena abans de Nadal. El fil conductor son els temes dels que parla l’obra; el terror, la misèria, el franquisme, l’oblit, la repressió.
El dijous vam actuar a una escola, religiosa (és clar) de Ferrol. No hi va haver cap incidència destacable. El típic murmuri d’alguns sectors del públic i alguns espectadors dormint escarxofats en unes butaques força incòmodes. Aquell dia ens despedíem de la coordinadora que Eina d’Escola té a Galizia aquest any, la Carolina. Una noia que ens ha acompanyat durant aquestes dues llargues setmanes a totes les escoles i a tots els teatres on hem actuat. Al final no li vaig arribar fer mai la broma típica de cantar-li la cançó aquella amb el seu nom. Vaig aconseguir sorprendre’m a mi mateix.
NOmés dir-te .... gr`cies per aquestes cròniques, visions particulars, músiques.
intentaré convertir-me en una persona i no en un ésser 'invisible' .....
Pots conviure dins un règim dictatorial .... amb tristor, ràbia, però no val defallir i la constància i sobretot creure en la llibertat ... això dona molta força.
Salut !